Frederic de Dinamarca fulmina la seva mare i 1000 anys d'història: abdicació polèmica

Les monarquies tenen una capacitat de supervivència inusitada. Ja les poden fer de grosses, conviure amb l'escàndol permanent, presentar esquerdes gegantines i fins i tot ensorrar la seva popularitat fins a cotes abissals, que sempre acaben aixecant-se de la tomba i tornant al món dels vius. Cal una revolta ben potent per destruir-les, no tinguin cap mena de dubte. I l'exemple que ens arriba calentet des de Dinamarca, amb l'anunci sorpresa de l'abdicació de la reina Margarida, de 83 anys, n'és paradigmàtic. Sorpresa no pas per la decisió, meditada des de fa molt de temps per motius d'edat i de salut. El moment escollit sí que crida l'atenció, amb l'enèsim escàndol de faldilles del futur rei Frederic que encara belluga.

La Margarida no ha pogut retirar-se abans per les conductes impròpies del seu fill. S'ha passat els últims anys de la seva vida apagant-li els focs interns i lluitant contra la destrucció del futur de la Corona. És a dir, del matrimoni de l'hereu amb l'australiana Mary Donaldson, amb la que té 4 fills després de dues dècades de casats. A Frederic li agrada, però, jugar amb foc. Primer va ser una escort, una dona de companyia, i fa 2 mesos una socialité mexicana instal·lada a Espanya: Genoveva Casanova. Les fotos de la revista 'Lecturas' durant un cap de setmana de parelleta a Madrid, han posat el país i la seva Prefectura cap per avall. Tot trontollava, mentre la veterana reina feia de mur de contenció. Ara, però, ha col·lapsat. I el primer a treure pit ha estat Luis Pliego, director de la publicació.

Margarida s'adreçava al vespre als súbdits danesos i els deixava de pasta de moniato. Quan tothom esperava un discurs clàssic de Cap d'Any, deixava anar la bomba: me'n vaig. Abdicava. Per primera vegada en 1000 anys d'història del país, un rei o reina prenia aquesta decisió. Cedeix el testimoni al Frederic, que agafarà les regnes el 14 de gener. I ho farà amb la Mary del braç, si és que abans no té lloc un nou terratrèmol. Donaldson ja era regent per voluntat de la seva sogra, però els fets de les darreres setmanes dibuixaven un panorama incert. Si agafava els trastos i desapareixia del mapa, la institució quedaria molt tocada. El gir de timó, per tant, és una maniobra a la desesperada per evitar un desenllaç fatal. I ves per on, aquest afer ens recorda molt als seus homòlegs espanyols. 

Felip i Letícia van ser espectadors de luxe de l'embolic royal danès. L'exclusiva va arribar en ple viatge oficial a Copenhaguen, convidats per la Família Reial danesa. Els gestos d'incomoditat de la reina espanyola amb el príncep van quedar molt bé de cara a la galeria, però el cas Jaime del Burgo va fer que li caigués la màscara. Ella i en Frederic no són tan diferents. Per això la immolació de Letícia al dinar d'aniversari de la infanta Elena i aquesta estampa de família feliç, quan tots saben que senten repulsió els uns pels altres. L'asturiana va humiliar-se per salvar la corona de les filles. Margarita, més o menys el mateix. Tot i que la impressió general és que el seu fill se l'ha carregat. Ha fulminat el seu regnat per una canita al aire. Mal començament, Frederic. Que es prepari.