Felipe Juan Froilán de Todos los Santos té 24 anys. Jove, sí, però ja no és un pardalet. Una edat més que suficient per comportar-se amb un mínim de maduresa. Per saber quines són les teves obligacions, responsabilitats i el que convé o no convé fer en determinats moments. Ara bé, tornem al començament de la frase. Parlem de Felipe Juan Froilán de Todos los Santos. Net de rei fugit, nebot de monarca en exercici, fill de la infanta amb més mala bava. Quart a la línia de successió espanyola, casi ná. Un privilegiat. Però quant més privilegis en té, pitjor. Més altiu, antipàtic, hedonista i pasota. Malgrat la seva edat, no aconsegueix acabar la carrera en una universitat per a rics. Difícil, és clar, quan els teus companys asseguren que t'han vist allà 5 cops a la teva vida. Tampoc fa l'efecte que enguany l'acabi, si és que no hi ha miracle, favorcito o atipament del centre en qüestió. No, perquè Froilán segueix a la seva. Amb un ritme vital que de dia és semblant al d'una planta, tot el contrari que de nit: les crema totes. El rei de la gresca, de l'escàndol i de les baralles.
Ha tornat a passar. Aquesta mateixa setmana, de fet. Llegim a 'Informalia' que el fill de Jaime Marichalar va tancar la discoteca Kapital de Madrid la nit de dimarts a dimecres. Gaudia de la disbauxa i de l'aigua amb misteri en una llotja privada del recinte, acompanyat per una noia sense identificar, potser una conquesta de les seves. Tot anava més o menys bé fins que a les 5 de la matinada va saltar l'espurna d'un nou conflicte que afegir a la seva col·lecció particular. Una nova brega que va estar a punt d'acabar a bufetades contra un grup de turistes que, en trobar-se al personatge al seu costat a aquelles hores intempestives, van voler dur-se un record de la troballa. Pollastre a la una, a les dues i a les tres.
A aquelles hores ja no quedava gaire públic a la sala, però això no és cap inconvenient per fer un numeret. Els turistes en qüestió van cometre la temeritat de treure la càmera dels seus mòbils i immortalitzar l'escena fent-li fotos. Froilán, o Felipe, com li deia la seva acompanyant, s'encén com un misto. Que coi misto, un llançaflames, un volcà, una fera. S'encara amb el grupet i els exigeix que li donin els mòbils ipso facto. La cosa puja de to, tot apunta a que de les paraules passaran a les mans. "Felipe, ¡tranquilo!", li crida la seva amiga. Però de tranquil ben poc, perquè els turistes li diuen que nones, que de tocar el seu telèfon ni parlar-ne. No se sap ben bé com, però, l'incident queda en un conat. No passa d'allà, però amb aquest personatge mai se sap: en qualsevol moment la fa grossa.
Si en Froilán s'apliqués tant en la universitat com en els garitos, seria catedràtic en diverses matèries. Però de moment, el cum laude el té només en fiestero... i busca-raons.