La Cimera del Clima de Dubai ha acabat i la sensació és preocupant. Malgrat que en les últimes hores s'hagi tancat el que s'anomena com a un "acord històric que obre el camí per deixar enrere els combustibles fòssils", les vel·leïtats del discurs oficial fan témer el pitjor. I tenint en compte que l'esborrany oficial ni tan sols recollia aquesta possibilitat, fent que els països productors (com l'amfitrió, els Emirats Àrabs) imposessin el seu discurs i criteri, les esperances d'un futur més net, sostenible són minses. Un desastre. Però les cimeres, en general, ja acostumen a ser així. Decebedores, sovint inútils, una frivolitat de cara a la galeria. Ara, que en aquesta ocasió tot es dispara. Per què? Per la participació, misteriosa, opaca i surrealista, de Felipe Juan Froilán de Todos los Santos. Amb en Pipe a l'equació, el que seria sorprenent és que en sortís res de bo d'allà.
Ja saben que el fill d'Elena de Borbó i Jaime Marichalar, nebot i net de reis i ben col·locat a la línia successòria de la Corona, va ser desterrat per la família a Abu Dhabi. Com el iaio autoexiliat, Joan Carles. Els escàndols nocturns, amb armes, baralles, afters i substàncies estupefaents començaven a collar massa. Una cosa és permetre-li una vida de ni-ni consentit i hedonista; una altra la deriva inexorable del paio i la sistemàtica aparició a diaris, televisions i xarxes socials per motius gens edificants. Després d'unes esbroncades, llàgrimes i súpliques, la mare el va empaquetar als Emirats. L'avi li havia aconseguit una feina, endollant-lo als xeics més poderosos. Què fer amb aquella joia? Quina ocupació seria l'adient per a ell? On faria menys nosa? Després de mesos d'incertesa, van trobar el què: la Cimera.
Vendre la història del Froilán ressorgit i reconvertit en un home de profit, que treballa braç a braç amb els més poderosos per salvar el planeta, era un conte de fades per a determinada premsa cortesana, monàrquica i descaradament miop. Ara que ha passat l'esdeveniment és el moment de començar a saber la veritat. I aquesta és fantasmagòrica. 'Vanitatis' tracta d'explicar "el trabajo 24/7 de Froilán en la cumbre del clima". Ho fa a favor d'obra amb la versió de la família, però clar: costa creure's segons quines coses. I altres et fan riure. Com que en Pipe treballi 24 hores al dia 7 dies a la setmana. O que "no hay fotografías y él no quiere aparecer". O que "la dificultad que hay para lograr datos o cualquier detalle en Emiratos Árabes" fa impossible que hi hagi evidències gràfiques. A veure, una cosa és la vida íntima, i una altra una feina en una cimera retransmesa per tot el món. Les coses no quadren.
El que tenim clar és el que ha fet, presumptament, Froilán durant la cita. Quina era la seva feina? D'acompanyant. Peta la xerrada, et busca un cafetó, potser et soluciona un tema, un sopar, un d'allò. Obre portes, duu paraigües, coses així. Sap anglès, pel que diuen, i també de protocol. Mèrits suficients per ser un auxiliar. Bàsicament serveix per fer això, companyia. Com fa amb l'avi Juancar. I punt. Per cert: la rematada és de traca: segons el digital, citant les mateixes fonts, la idea seria quedar-se allà durant molts anys. "Emiratos Árabes quiere lograr una oficina permanente de la organización en el país, algo que facilitaría a Felipe Froilán quedarse allí. A él le apetece, por ahora, no volver a España, ahora vive tranquilo y alejado de los medios que últimamente se habían convertido en un calvario para él". Quin penques. Geni i figura.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!