Probablement, Felipe Juan Froilán de Todos los Antros és el personatge més impagable de la monarquia espanyola. El familiar més tarambana del rei Felip, l'ovella negra de Zarzuela, l'home que es dispara al peu, literalment parlant i metafòricament parlant, ja que cada sortida de to, escàndol i gest vergonyós que provoca el fill de la infanta Elena amb el seu comportament, erosiona una miqueta més la institució, farta de tapar les misèries del cosí nociu de la princesa Elionor i la infanta Sofia. Insuperable, per exemple, que un Borbó com ell estigués en un after on van fer una redada on van trobar al local navalles i cocaïna rosa.
Que Froilán és una pedra a la sabata dels Borbons, és més que evident. Que Froilán és un personatge esperpèntic, porta temps demostrant-ho provadament. Que Froilán no té res a envejar als altres tarambanes i personatges grotescos de la monarquia espanyola, és un fet. El més proper, evidentment, el seu avi Joan Carles, de qui segueix les passes com a membre de la reialesa espanyola que més vergonya aliena poden provocar. Però si tirem uns quants anys enrera, observarem que Froilán té certes semblances, de comportament i físiques, amb algun altre perla de la monarquia a Espanya. Un usuari a xarxes ha rebut molts elogis i reaccions amb una imatge on ha comparat el nebot de Felip amb un altre il·lustre cantamanyanes reial. I, com dèiem, no es tracta de l'emèrit, sinó d'algú que fa molts anys que cria malves.
Més de 200 anys separen Froilán d'un dels reis més polèmics de les espanyes. Qui? Ferran VII, Fernando VII, conegut com El Deseado", però també, i aquest malnom ens agrada molt més, "El felón" (definició de 'Felón': 'Que comete una traición o un acto desleal contra alguien'). O "cobarde rey felón", com li deien molts. l és que el monarca, rei d'Espanya entre el 1808 i el 1833, es va guanyar a pols la seva mala fama de traïdor a la pàtria, amb intents de derrocar el seu propi pare Carlos IV. El monarca més repudiat dels darrers 200 anys, a qui han destrossat per totes bandes els defensors de la pàtria, un personatge titllat d'"inmoral, cobarde y traidor a España", que va entregar la família reial a Napoleó, provocant l'alçament del Dos de Mayo, que mentre es retirava al luxós palau de Valençay, escrivia cartes a Napoleó felicitant-lo per les seves victòries militars sobre els espanyols. Vaja, un traïdor de manual que només es mirava el seu propi melic i la seva pròpia satisfacció, passant del país on regnava... Froilán no regna, però és igual que ell en això de procurar-se només la seva felicitat i la resta li llepa un peu. I a més, és clavadet a ell, tal i com constata un usuari a la xarxa:
De seguida, allau de reaccions, enfotent-se del Borbó, comparant-los, humiliant el fill de la infanta i generant d'altres rèpliques hilarants:
Aquesta darrera comparativa també és meravellosa. No es pot observar, però, res que ens pugui fer esbrinar si les semblances van més enllà. I és que una de les intervencions més magistrals d'Albert Pla quan la Laura Rosel dirigia El matí de Catalunya Ràdio, va ser un dia que va parlar "de la polla de Ferran VII", ja que es veu que tenia un membre descomunal: ""Aquest tenia la polla molt grossa. Tenia una polla enooooorme. Però no tenia una polla de dir: 'Òstia, quina polla més guapa, què gran, mira, me la vaig a menjar, saps?'. Era una polla que del començament era primeta com un dit, com el dit petit, i de dalt, era com un puny, media com 40 centímetres".
Pla, meravellós. Rosel, que no sabia on ficar-se... I, com dèiem, desconeixem si Froilán també s'assembla a Ferran VII en aquest tema.