Els Borbons continuen a la seva: demostrant el seu menyspreu més absolut per les normes bàsiques de convivència. Un comportament que, abans de la pandèmia, monopolitzava Joan Carles I i els seus escàndols diversos, però que l'esclat del coronavirus ha fet que s'estengui per les diferents branques d'aquest arbre podrit. Dels que més destaquen són els seus nets estimats: la parella Froilán - Victoria Federica. Dos espècimens que ben podrien escriure una enciclopèdia de com passar-se les mesures anticovid per l'arc de triomf. Hem perdut el compte ja de les vegades que els Marichalar-Borbón s'han saltat les restriccions, tancaments i confinaments. Seria més fàcil assenyalar quan han seguit alguna de les normes. Els importa tot un rave: 10, 20, 50 mil o 1 milió de morts més tard, continuen gaudint d'una esgarrifosa butlla: "pili y mili" són a Marbella amb tota la tropa malgrat que Andalusia està tancada perimetralment.
El diari 'El Confidencial' publica que ambdós van arribar a la localitat malaguenya per passar les vacances de Setmana Santa a tot drap. Vic ha anat amb el seu nòvio discjòquei i el germà, solter d'or segons els rànquings de la premsa cortesana, amb els col·legues de 'parranda'. El text, per cert, no pot ser més indulgent i llepaire, i en cap moment fa cap retret a la seva conducta. Que sí "hacen turismo", "disfrutan de los amigos y la playa", "comen pescaíto", "van a locales de moda como 'El Tonteo'", "gente guapa", "Froilán es todo un príncipe"... una meravella tot plegat. Impossible llegir-lo sense una pinça al nas. La indignació és total a les xarxes: d'aquells que respecten les mesures contra el coronavirus, i dels que estan fins els nassos d'aquesta mena de personatges. "El cierre perimetral es para pobres", "Demencial. Casta borbònica", o, per exemple, el que escriu l'advocat Gonzalo Boye, que va més enllà i fa una reflexió de mestre: "¿estos también son inviolables?"
Froilán i Victoria ja surfejan la quarta onada de la pandèmia i se'n foten de la resta de la ciutadania. La sang s'altera, sí, però què hauríem d'esperar d'aquests dos elements, veient l'exemple de l'avi o de la seva pròpia mare? Així tot.