Hi ha una regla que diu "esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre". Fa referència al que es considera com a bons hàbits d'alimentació, i estem segurs que els efectes d'aquesta norma són molt beneficiosos. Ara bé, un matís: qui la va formular pertanyia a una època en la qual reis i reines, princeses o prínceps, menjaven de manera abundant, alhora que exquisida i variada. Una creença que ha resistit malament el pas del temps, perquè alguns han sucumbit en alguna de les variants. La principal: la de menjar bé. Tenim algunes mostres d'aquest deteriorament entre les cases reials actuals.
Tots tenim al cap les figures dels reis Felip VI i Letícia, on la qualitat, el gust i la cura palatal va ser abolida durant molts anys. En el seu lloc, el pretext saludable, que malgrat tenir el seu públic no entraria, ni entrarà mai, en el que s'entén per delícia. L'època de Joan Carles, els restaurants de luxe (i algun kebab d'autor) i els pernils de 12.000€ va acabar, instaurant-se la sopa de bledes, les llavors i tot allò amb adhesiu eco al rebost reial. Calia que les hereves sacrifiquessin la cultura gastronòmica per altres metes. Fins i tot contra la voluntat de tota la família i de tot un col·legi. No va poder, però, doblegar ni l'internat de Gal·les, ni molt menys l'Acadèmia General Militar de Saragossa. I això va suposar la seva fi oficial en matèria dietètica. Ha perdut Elionor i Sofia de les mans. I s'han tirat en planxa al greix i la cosa ben golafre. És l'efecte rebot.
Deixem, però, la reialesa espanyola, que prou preocupacions en tenen, i fixem-nos en altres regnes europeus. No parlarem pas de Dinamarca, malgrat que la princesa Benedicta, que acaba de fer 80 anys, hagi estat descrita oficialment com a una "cuinera terrible" a la seva biografia autoritzada. No li farem aquest regal, no. En canvi, podem parlar d'una de les parelles que han protagonitzat l'actualitat mundial durant setmanes, Guillem i Kate Middleton. Els futurs reis i actuals prínceps de Gal·les són un absolut desastre. Ni cuinen, ni tampoc en demanen bé. Tot el contrari: són adeptes a l'altra secta gastronòmica: el menjar ràpid. Podríem dir altres coses, però hem vingut a fer amics. Des de la diferència, però amb la festa en pau.
Segons llegim al 'Vanidades' mexicà, en Guillem té una debilitat: la pizza. A qui no li agrada? Especialment, una de bona. Ara, si comencem amb cadenes especialitzades a omplir la massa amb coses, per entendre'ns, anem malament. Però encara és pitjor quan saps que el royal anglès se la menja al sofà de casa, sense gaire cura ni higiene. "La pizza lluny del sofá!”, li recrimina sovint la Kate, qui continua el tractament del seu càncer. El matrimoni és també aficionat a tot allò que pugui demanar-se per telèfon o per app: ella opta per cúrries i receptes picants; ell és més de kebabs i pollastre "peri-peri (sic)" d'una cadena de restaurants, els Nando’s. En definitiva: que l'exemple als seus tres fills és pèssim. Jordi, Carlota, Lluís, no mireu. Ah, i una altra cosa: si algun dia els conviden a dinar, farien bé de portar carmanyola. Plena, evidentment. Això o cuinar alguna cosa. Ai, quina tristor a la panxa se'ns ha quedat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!