El príncep Harry, duc de Sussex, ha estat sempre transparent sobre el profund impacte que la mort de la seva mare, la princesa Diana, ha tingut en la seva vida. La tràgica pèrdua de Lady Diana el 1997, quan el príncep Harry tenia només dotze anys, va deixar una marca indeleble en la seva infantesa i en el seu desenvolupament emocional, així que en diverses ocasions, el príncep ha parlat obertament sobre el dolor i el sofriment que va experimentar després de la mort de la seva mare, i com la falta de suport emocional en la seva família va agreujar la seva angoixa.

Recentment, el príncep Harry ha abordat aquest tema en el context de la criança dels seus propis fills, Archie i Lilibet. En entrevistes i declaracions públiques, ha deixat en evidència la importància d'estar emocionalment disponible per als seus fills i de brindar-los un entorn de suport i comprensió sempre que ho necessitin. El germà del príncep Guillem ha esmentat que sempre està disposat a escoltar els seus fills i a proporcionar-los l'ajuda d'un professional en psicologia si així ho necessiten. Aquesta postura és un marcat contrast amb la seva pròpia experiència d'infantesa, on, segons ell, no se li va brindar el suport emocional necessari.

La família del príncep Harry no va estar tan atent a ell durant la seva infantesa

El príncep ha assenyalat que, en la seva família, els temes emocionals i el dolor personal sovint s'evitaven. La reina Isabel II, la seva àvia, i el llavors príncep Carles III, el seu pare, no fomentaven discussions obertes sobre el dolor que ell i el seu germà, el príncep Guillem, sentien després de la mort de la seva mare. El príncep Harry ha expressat que aquest enfocament de no parlar sobre el trauma va contribuir a les seves pròpies lluites emocionals durant la seva joventut.

Part d'aquesta dinàmica pot explicar-se per la complicada relació entre la reina Isabel II i la princesa Diana. Lady Di, coneguda pel seu carisma i la seva connexió amb el públic, sovint es trobava en desacord amb les tradicions i expectatives de la família reial. El seu matrimoni amb el príncep Carles III també va ser turbulent, marcat per la infidelitat i la falta de suport emocional. El llavors príncep d'aquella època, ara el rei Carles III, mantenia una relació extramatrimonial amb Camilla Parker Bowles, que més tard es convertiria en la seva esposa i l'actual reina consort.

La tensió entre Lady Diana i la família reial britànica, juntament amb l'enfocament tradicional i reservat de la reina Isabel II, va crear un ambient en el qual els temes emocionals es passaven per alt. En aquest context, no és sorprenent que els prínceps Harry i Guillem no rebessin el suport emocional que necessitaven durant la seva infantesa, sobretot després de la mort de la princesa Diana. La falta de converses obertes sobre el seu dolor i l'absència d'intervenció professional probablement van contribuir a les dificultats emocionals que ambdós germans van enfrontar mentre creixien.

El duc de Sussex ha deixat clar que desitja un enfocament diferent per als seus propis fills. L'experiència de perdre la seva mare i de no rebre el suport necessari ha influït en la seva visió de la paternitat. En lloc d'evitar converses difícils, el príncep Harry advoca per l'obertura i la disponibilitat emocional. Creu fermament en el valor de la teràpia i el suport psicològic, i està decidit a trencar el cicle de silenci que va marcar la seva pròpia infantesa.