Iñaki Urdangarin, exduc de Palma i protagonista d'un dels escàndols més grans en la història recent de la monarquia espanyola, ha tornat a ser en boca de tots. Aquesta vegada no per un nou revés judicial ni per un moviment mediàtic amb la seva actual parella, Ainhoa Armentia, sinó per haver rebutjat dues ofertes de treball a Barcelona i Vitòria. El motiu no ha estat falta d'interès en el projecte, ni incompatibilitat professional. Simplement, no necessita treballar. És milionari.
Des que va tancar el seu acord de divorci amb la infanta Cristina, Iñaki gaudeix d'una vida de luxe al marge de qualsevol activitat laboral. Encara que públicament ha al·legat que el seu pas per la presó ha fet malbé irreversiblement la seva imatge i que ningú no li ofereix oportunitats reals de reinserció, el cert és que ha rebut propostes concretes per reincorporar-se al món empresarial amb sous superiors als 100.000 euros anuals. I les ha rebutjat totes.
Iñaki Urdangarin, vida de luxe després de divorciar-se de la infanta Cristina.
Una d'aquestes propostes va venir d'una consultora establerta a Barcelona, especialitzada en assessorament esportiu, on li oferien un càrrec de direcció vinculat a la seva trajectòria com a exjugador professional d'handbol. L'altra, procedent d'una firma tecnològica de Vitòria, buscava aprofitar el seu perfil públic per representar l'empresa en esdeveniments internacionals. En ambdós casos, Iñaki va declinar cortesament. La raó? No necessita els diners. Segons va revelar Juan Luis Galiacho, rep 25.000 euros mensuals gràcies a un acord vitalici que es va originar com a compensació pel seu silenci durant el cas Nóos.
En el seu moment, Joan Carles I li va prometre un tracte preferent a la presó, mentre complia condemna a Brieva, una presó de dones. Però Iñaki no en va tenir prou. I va aprofitar el divorci amb la infanta per solucionar-se la vida econòmicament parlant.
Iñaki Urdangarin no vol treballar, no ho necessita
Iñaki va exigir una indemnització de dos milions d'euros per un llibre de memòries que mai no va veure la llum. Una editorial li havia fet la proposta, però finalment va preferir no publicar el text. A canvi, es va emportar els diners. I també va aconseguir l'esmentada pensió vitalícia de 25.000 euros mensuals.
Amb semblant matalàs econòmic, Urdangarin no veu la necessitat de fitxar cada matí ni aguantar vuit hores d'oficina. Viu despreocupadament entre viatges exclusius, hotels de cinc estrelles gran luxe, sopars en restaurants amb estrelles Michelin, i capricis extravagants com ampolles de cava de, com deia Maica Vasco, més de 2.000 euros.