El Tractat de Pau de Versalles comença a semblar un passatemps infantil al costat de la negociació del divorci d'Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina. L'escalada de les exigències del basc a la filla de Joan Carles de Borbó són el principal obstacle per posar punt final al culebrot de la dissolució d'un matrimoni que porta massa temps fent aigües, i que Iñaki va acabar d'enfonsar amb la seva aventura amb Ainhoa Armentia. L'home vol passar comptes amb la Corona per tot el que va suposar el Cas Nóos, on va servir de cap de turc i de "tonto útil" que pagava els plats trencats amb presó, expulsió del paradís borbònic i l'oprobi popular. Tot això té un preu, i és molt alt. Una morterada que, amb la llei a la mà, haurà de pagar la infanta del seu sou galàctic. Però vaja, que la festa l'acabarem pagant els contribuents, segur. Ja trobaran la manera de fer-ho.
Se'n parla de 5.000, 6.000 o 25.000€ al mes, depenent les fonts. També d'una indemnització de 2 milions, la mateixa quantitat de la suposada oferta que hauria rebut d'una editorial per obrir el meló en un llibre de memòries. Propietats, per descomptat: el xalet proper a la platja de Bidart, on van enxampar-lo amb Armentia, i l'ús del polèmic apartament a La Pleta de Baqueira. L'Ainhoa no esquia pas, però Iñaki no vol renunciar ni a la neu ni al luxe de franc. Un últim privilegi és també un dels més polèmics: l'escorta assignada pel Ministeri de l'Interior. Fins a 4 policies que vetllen per la seva seguretat, i que Zarzuela, Cristina i el govern espanyol li volen retirar tan bon punt signi els papers.
Els amics amb pistola d'Iñaki: seguretat, espanta-fotògrafs i nois dels encàrrecs
La perspectiva de perdre els guardaespatlles inquieta molt Urdangarin, que no vol donar el seu braç a tòrcer. Té poderosos motius per fer-ho: li ofereixen seguretat, el protegeixen de la premsa i impedeixen ser fotografiat mentre gaudeix de la vida amb la seva nòvia plebea i divorciada i, com recorda Vanitatis, és com tenir un Glovo per la cara. Li fan encàrrecs, li porten menjar, li fan la vida confortable i fàcil. Ordeno y mando, com ha après a Zarzuela durant 24 anys. La infanta Elena els enviava a comprar llana per tricotar, mentre que a la seva futura exdona Cristina li pujaven pizzes al pis de Ginebra. La connexió amb l'escorta és tan íntima en el cas d'Iñaki que ha arribat a considerar-los com la seva cuadrilla. Fa esport amb ells, van de bars a Vitòria i segur que l'han consolat en més d'una ocasió. Són els amics amb placa i pistola d'Iñaki.
Els escortes s'alien amb Urdangarin i obstaculitzen la seva retirada
I com bons amics, també són els seus aliats. Van a una defensant interessos comuns. Per això ni els mateixos escortes ni els seus responsables no volen signar el document que el Ministeri necessita per començar el procés de retirada del servei de seguretat. Prima més l'amistat que un escenari laboral perjudicial per als implicats: malgrat que Urdangarin perdi el privilegi pagat pels españolitos (8.000€ al mes), ells no perdran la feina. Els assignaran a d'altres membres de la reialesa. Tanmateix estan dificultant els tràmits necessaris per acabar amb la prebenda, cosa que provocaria que el protegit hagués de pagar de la seva butxaca un equip de seguretat que, això sí, no disposaria de la màniga ampla que els seus policies de confiança. Vaja, que no podrien tallar una carretera per facilitar-li el pas amb el seu vehicle, per exemple. Seria un canvi car i no tan eficaç, i el downgrade no existeix a la mentalitat del personatge. Ell sempre mira amunt, ben amunt.
La partida segueix en marxa, però té data de caducitat. El 5 de juny, quan Irene Urdangarin faci 18 anys. A ella, per cert, també li haurien de retirar l'escorta, com a la resta de nebots (tret de Froilán, clar). Atenció a la paradoxa: el pare infidel i expulsat de la família amb goril·les, i la filla que més ha defensat la seva mare Borbó sense ells. És l'Urdanga style.