Vitòria-Gasteiz és una ciutat petita. Més del que podríem pensar veient que té 250.000 habitants. Fins fa poc més d'una dècada, la vida es concentrava en el seu casc antic i a l'eixample. Anar a les piscines, al camp de futbol o a fer una passejada fins a l'estàtua de San Prudencio, a Armentia, era una excursió important. Un grapat de carrers, places, avingudes i molta zona verda ho eren tot. Amb l'expansió urbanística dels darrers temps la superfície ha crescut, però l'esperit és el mateix. La capital d'Euskadi és immutable en aquest sentit. I què vol dir això? Que tothom es coneix. Especialment en determinats ambients. I és més: si vols saber d'algú, si el vols conèixer en persona, tranquil. No et passarà com a la Madrid d'Ayuso. És un mocador. Un poble gran on es viu molt bé, però on no passes desapercebut.
Encara menys si el teu nom és Iñaki, el teu cognom Urdangarin, si estàs casat amb una infanta d'Espanya i tens una aventura fora del matrimoni amb una dona que has conegut a la feina, en un despatx d'advocats en ple centre de la ciutat. Si surts a les revistes dia sí, dia també. Si hi ha un escamot de reporters empaitant-te mentre vas en bicicleta. Les parets parlen. En cada bar, després de cada glop del txikito, de cada mos a un pintxo, se'n parla de tu. Com a mínim. Ningú, repetim, ningú, es pot creure que diguis que no els coneixes. Precisament el que ha expressat la mare de l'Iñaki, Claire Liebaert, sobre la nòvia del seu fill. "No la conozco". D'acord: li atorguem el benefici del dubte. Però això només vol dir una cosa: que Iñaki s'avergonyeix d'ella, que no l'ha presentada després de, com a mínim, un any d'idil·li. Raro, raro, raro.
Claire Liebaert, mare de l'Iñaki, no deixa bé Ainhoa Armentia
La Claire i la Cristina, futura ex dona del seu fill, tenen una gran relació. Mantenen uns vincles més forts que el mateix matrimoni, tot i que fa pocs dies els vam veure asseguts junts al Palau Blaugrana en un partit d'handbol. Liebaert, sempre oberta amb la premsa, ha deixat caure aquesta frase tan increïble després d'assegurar que tots els Urdangas passaran les festes plegats, a la urba on viu la mare i que ha servit de refugi a l'Iñaki durant els dies més durs dels seus escàndols. El que sorprèn, però, és que la senyora hagi dit que no sap amb certesa si la Borbó també s'afegirà a les celebracions nadalenques. Podria ser. La que segur que no trepitja aquella casa serà Ainhoa Armentia. Hi ha una línia vermella que fa pampallugues, un acthung achtung de manual. Sembla que no és benvinguda, ni a la nit de Nadal ni la resta de dies. Ni vi calent, ni Olentzero, ni gaites.
La mare d'Iñaki Urdangarin s'estima més a Cristina de Borbó que a Ainhoa Armentia
La Cristina té en la Claire una gran aliada. Van en la mateixa línia. Resulta curiós, perquè es va filtrar que un dels requisits de la germana del rei Felip VI per signar el divorci era que l'Ainhoa no s'acostés mai als seus fills. La mare d'Iñaki diu amén. Se suposa que aquest extrem va ser desmentit perquè sembla que no hi haurà signatura fins el pròxim estiu, quan la Irene sigui major d'edat. Però aquesta frase de l'àvia torna a obrir interrogants. I una certesa: no volen a l'Armentia ni en pintura. Que l'Iñaki faci el que vulgui, però lluny del seu sostre. La cosa es complica.
El Nadal és temps de germanor, sí. Però també de trifulgues. I s'ensuma una de bona a Can Urdangarin.