Tres mesos després del terratrèmol han tornat a trobar-se en persona. La darrera vegada que Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina van estar junts va ser per un motiu gens amistós: ella volia el divorci arran de les imatges del basc amb Ainhoa Armentia en una platja de Bidart. Urdangarin va haver d'escapar-se a Ginebra a tota pastilla per pagar les conseqüències de l'escàndol amorós de l'any a l'univers monàrquic espanyol. Era el final de gairebé un quart de segle de matrimoni. El pitjor final, de fet, per a una història de la que només poden sentir-se orgullosos d'una cosa: els seus fills.
La descendència dels exducs de Palma és la que manté els llaços en aquesta família. Si no fos per ells, el desenllaç i el futur de l'Iñaki haguessin estat molt més radicals. Però hi ha quatre persones a les que no volen deixar tirades. Una d'elles és motiu d'orgull i l'excusa de la retrobada que s'ha dut a terme aquesta setmana a Barcelona: Pablo Urdangarin. El jove jugador d'handbol va celebrar diumenge un nou títol de Lliga per a la secció culer, al pavelló de l'Anaitasuna a Pamplona. Allà hi havia l'Iñaki seguint-lo molt joiós, mentre Pablo saltava i ho donava tot al vestidor. Tres dies més tard, l'equip ha ofert el títol a l'afició al Palau Blaugrana. I entre els assistents hi havia la família Urdangarin Borbón, freds i distants, però junta.
L'ocasió va fer trencar la dinàmica imposada per Cristina, que no vol veure'l ni en pintura a menys que sigui imprescindible per acabar de partir peres. Volien fer costat en Pablo, que està vivint els seus primers èxits com a jugador d'elit (malgrat que jugui de forma testimonial i la seva fitxa real sigui al 'B'). La trobada a les instal·lacions del Palau Blaugrana va ser d'una gèlid, com recull la revista '¡Hola!' en exclusiva. Asseguts a les graderies però en files separades, sense dirigir-se la paraula ni tampoc mirar-se a la cara, la tensió era més que evident. No és que no hi hagi marxa enrere, és que la Cristina el té creuadíssim. I és natural.
A la cita no hi va faltar la petita de la casa, la Irene, de 16 anys, ni en Miguel, de 19. No així el més gran, en Juan, que va fer campana. Tots van compartir hotel i esmorzar, però veient com van anar les coses al pavelló culer, segurament Iñaki va seure sol a metres de distància. Al recinte esportiu se'l veia totalment aïllat, molt concentrat en les accions d'en Pablo a la pista. Així passava el tràngol d'una forma molt més entretinguda, recordant els seus anys daurats al Barça, tot just abans d'entrar a formar part de la Família Reial... i tot el que vindria després. Un malson.
Famílies desestructurades, la marca de la casa borbònica. Potser haurien de canviar l'escut d'armes i fer alguna al·lusió al respecte.