Fa un any, Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina van decidir posar fi al seu matrimoni. Encara que no van emetre un comunicat oficial per anunciar-ho, la notícia es va difondre àmpliament a través dels mitjans de comunicació. Aquest fet va marcar el desenllaç d'un llarg procés legal que va durar dos anys i que va concloure amb un acord que, segons Juan Luis Galiacho, va ser més favorable per a l'exduc de Palma. Tanmateix, aquest acord va incloure una sèrie de condicions específiques que condicionaven alguns aspectes de la vida d'Urdangarin després de la separació.
D'acord amb Galiacho, director d'El Cierre Digital, Iñaki Urdangarin hauria rebut una oferta de dos milions d'euros d'una important editorial per escriure un llibre. No obstant això, va decidir no continuar amb el projecte. A més, com a part de l'acord, se li va garantir un ingrés mensual vitalici de 25.000 euros, gestionat pel rei emèrit Joan Carles I, independentment d'on residís. Urdangarin, que va complir una condemna a la presó en part a causa dels seus vincles amb l'entorn del rei, hauria advertit de possibles conseqüències si no es complien certs compromisos. Aquest cas va ser interpretat en el seu moment com una demostració pública que la justícia és igual per a tothom, un missatge dirigit a apaivagar el malestar social que prevalia a Espanya.
L'acord econòmic entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin es va concretar a Ginebra, mentre que a Barcelona només es va realitzar el tràmit formal del divorci. Cristina, tanmateix, va incloure clàusules específiques destinades a complicar la relació del seu exmarit amb la seva nova parella, Ainhoa Armentia. Entre aquestes clàusules, una prohibia que Urdangarin concedís entrevistes als mitjans; en cas d'incomplir, perdria tots els beneficis econòmics acordats. De fet, ja va rebre una advertència després d'oferir una entrevista a la revista Semana, on va afirmar: "Estic divorciat, ja no tinc cap condemna". Tanmateix, la periodista Maica Vasco va desmentir aquesta afirmació, assegurant que el firmat a Barcelona era només un tràmit, mentre que el veritable acord econòmic es va segellar a Ginebra.
Iñaki Urdangarin viu com un rei amb els diners de Joan Carles I
Segons Vasco, aquest acord va permetre a Urdangarin retirar-se sense rebre gens oficialment, una versió que ella considera poc creïble. La periodista afirma que aquest procés va ser dissenyat per encobrir el fet que Joan Carles I hauria lliurat a Urdangarin una suma considerable de diners a canvi del seu silenci, evitant així preguntes incòmodes sobre l'origen dels fons. En un vídeo titulat "Iñaki Urdangarin: excuñado de Felipe VI: Jaque mate a la monarquía española", Vasco qualifica tot el procés com una operació de "maquillatge" per ocultar la veritat.
Finalment, el contracte firmat a Barcelona estableix que Urdangarin no rebrà pensió ni indemnització. Mentre els fills no siguin independents econòmicament, ambdós progenitors es faran càrrec de les seves despeses, segons els seus ingressos. No obstant això, Vasco subratlla que aquest acord és difícil de creure, considerant el luxós estil de vida d'Urdangarin. Segons la periodista, l'exduc viu "com un rei", gràcies al pactat a Suïssa, on s'hauria garantit el seu silenci i comoditat a canvi d'evitar escàndols.
Iñaki Urdangarin hauria rebut diverses ofertes de treball amb importants quantitats de diners mensuals, però ha renunciat a totes. Ainhoa Armentia també va renunciar a la seva feina al bufet d'advocats. Però viuen amb grans luxes, una cosa que no s'entén.