La setmana que Iñaki Urdangarin pot ingressar a la presó comença amb periodistes furgant-li les vergonyes a l'exduc de Palma. Mentre corre la mitja marató a Ginebra, el periodista d'Economia Albert Martín publica un informe anomenat Els privilegis de l’estudiant Urdangarin a Esade. El resum és que el marit de la infanta va fer com el germà de la infanta, el rei Felip, que va aconseguir els títols militars irregularment, com va publicar En Blau. A Urdangarin li van regalar la llicenciatura i el màster a ESADE. A Zarzuela podrien solidaritzar-se amb la dimitida presidenta de Madrid i exclamar "Tots som Cifuentes". El cas d'Urdangarin a Barcelona era un secret a veus que es mantenia en segon pla.
Ara l'Ara ho enfoca. El relat ens retrotrau a l'estiu de 2001. Als jardins, irònicament, del Palau Reial de Pedralbes ESADE fa l'acte en què es gradua el gendre del rei Joan Carles, amb una primera fila de convidats que sembla una boda reial: la reina Sofia, la infanta Cristina, el professor d'Urdangarin Diego Torres (condemnat també pel cas Nóos), Julia García Valdecasas (delegada d'Aznar a Catalunya)... L'acte comença "Majestad, Alteza, bienvenidos todos a la 38ª promoción de la Llicenciatura i Màster en Business Administration (MBA)". I la frase "Esperamos que los conocimientos que aquí habéis adquirido os sirvan para que profesional y humanamente os realicéis". Urdangarin s'ho va prendre al peu de la lletra i es va realitzar del tot. I Urdangarin va muntar l'Institut Nóos.
El reportatge recorda com Urdangarin va treure's aquell MBA: encara jugava al Barça d'handbol però ja era membre de la Família Reial. Es movia per ESADE amb dos guardaespatlles als seus 31 anys, amb companys de classe que rondaven els 20. El gendre del rei va fer la llicenciatura i el màster en dos anys quan l'habitual sense suspendre és fer-ho en cinc. Li van convalidar unes assignatures antigues a la UB que ningú més no ha aconseguit convalidar. El tuf de tracte de favor impregna tota la carrera universitària d'Iñaki. La indignació en aquell moment va ser silenciada. Res a veure amb l'actual realitat amb Cifuentres. El cost del curs, ronda els 60 mil €, ofèn els que l'han de suar i rebenta que el regalin per tenir la sang blava.
El reporter ha parlat amb alumnes d'aquells dos anys i no recorden ni un sol examen o treball d'Urdangarin. Els indigna que no assistís a classe, rebés classes particulars de professors que deixaven l'aula buida. Aleshores no hi havia twitter. La xarxa s'indigna 17 anys després:
Ni tan sols queda acreditat que pagués la matrícula. Un sinpa més de la Família del Rei. I l'estocada final d'un professor davant les queixes dels companys d'Urdangarin: “No us queixeu, que podreu dir que heu estudiat amb el marit de la Infanta”. El mateix que podran dir els funcionaris de presons als delinqüents que comparteixin cel·la, pati o dutxes amb Iñaki Urdangarin