A començaments d'any, Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina van decidir posar fi al seu matrimoni, una notícia que, encara que no va ser anunciada oficialment per ells, es va difondre ràpidament a través dels mitjans de comunicació. Aquesta ruptura va marcar el tancament d'un llarg procés legal de dos anys que va acabar amb un acord que, segons va revelar el periodista Juan Luis Galiacho, va resultar més beneficiós per a l'exduc de Palma. Tanmateix, aquest acord incloïa condicions específiques.
Juan Luis Galiacho, director del mitjà "El Tancament Digital", va revelar detalls clau sobre aquest acord. Segons les seves informacions, Urdangarin hauria rebut una compensació de dos milions d'euros per un llibre que una editorial de renom li va proposar d'escriure, encara que finalment va decidir no seguir endavant amb el projecte. A més, se li va assegurar un ingrés mensual vitalici de 25,000 euros, gestionat pel rei emèrit Joan Carles I, independentment de si Urdangarin roman a Espanya o no. Es pot destacar que Urdangarin, que va ser empresonat per delictes que també van involucrar el rei emèrit, va deixar clar que les accions preses en contra seu no quedarien sense conseqüències. Aquest cas va servir d'exemple per intentar demostrar que la justícia s'aplica per igual a tots els ciutadans, en un moment en què la pressió social era evident.
Iñaki Urdangarin cobra a Ginebra per evitar la Hisenda Pública
L'acord econòmic entre Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina es va formalitzar a Ginebra, mentre que a Barcelona només es va dur a terme el tràmit oficial del divorci. No obstant això, Cristina va incloure en l'acord certes clàusules que dificultarien la relació d'Urdangarin amb la seva nova parella, Ainhoa Armentia. Una d'aquestes clàusules especificava que si Urdangarin parlava amb la premsa, perdria tots els beneficis acordats. De fet, ja va rebre una advertència per una entrevista que va concedir a la revista "Setmana".
En l'esmentada entrevista, Urdangarin va afirmar: "Estic divorciat, ja no tinc cap condemna", fent al·lusió a què ja no era l'espòs de la infanta Cristina. Tanmateix, la periodista Maica Vasco va contradir aquesta declaració, argumentant que el divorci firmat a Barcelona no en representava més que un tràmit legal. Segons Basc, el veritable acord econòmic es va firmar a Ginebra, i aquest arranjament va permetre que Urdangarin marxés sense rebre cap compensació oficial, la qual cosa, per a ella, resulta inversemblant.
La periodista afirma que aquest procediment va ser dissenyat per ocultar que Joan Carles I va proporcionar una considerable suma de diners a Urdangarin a canvi del seu silenci, evitant així preguntes sobre l'origen d'aquests diners. En la seva anàlisi, publicada en un vídeo de YouTube titulat "Iñaki Urdangarin: excunyat de Felip VI: Escac i mat a la monarquia espanyola", Vasco conclou que tot això no és més que un intent d'encobrir la veritat amb "molt maquillatge".
Quant a l'acord de divorci firmat a Barcelona, aquest estipula que Urdangarin no rebrà cap indemnització ni pensió. A més, ambdós progenitors, Iñaki i Cristina, cobriran les despeses dels seus fills fins que aquests siguin econòmicament independents, en funció dels ingressos de cada un. Tanmateix, segons Maica Vasco, aquest contracte és difícil de creure, atès el luxós estil de vida que Urdangarin continua portant, la qual cosa suggereix que el substancial de l'acord es va resoldre a Suïssa. Basc conclou que Urdangarin només ha "de viure com un rei i mantenir-se en silenci".