La vida d'Iñaki Urdangarin sempre ha estat envoltada de polèmica, però el seu pas per la presó de Brieva va marcar un abans i un després en la seva història. No només pels delictes que el van portar rere les reixes, sinó pel peculiar estil de vida que va mantenir dins de presó. Mentre altres presos lluitaven per sobreviure en condicions precàries, l'exduc de Palma gaudia de comoditats que molts ni tan sols podrien imaginar. Però el que més va cridar l'atenció va ser l'impacte que va causar entre les recluses, que no van dubtar a fer-lo saber el seu interès.
Iñaki Urdangarin no va ser un pres comú. Va ingressar a la presó de Brieva, un centre penitenciari majoritàriament femení, on va ser l'únic home. A diferència d'altres reclusos, l'exduc comptava amb un mòdul exclusiu per a ell, lluny de l'amuntegament i els problemes típics de la vida carcerària. A més, tenia accés a instal·lacions com a gimnàs, piscina i biblioteca, una cosa que contrastava enormement amb la realitat de les altres preses.
Però el que realment va marcar la seva estada a la presó va ser l'atenció que va rebre per part de les recluses. Des del moment en què va trepitjar la presó, es va convertir en el centre de totes les mirades. Les dones no podien creure que un home, i menys algú com Urdangarin, va compartir espai amb elles. Segons va revelar la periodista Pilar Eyre, les recluses no dubtaven a fer comentaris picants cada vegada que la infanta Cristina el visitava. Frases com: "Deixa'l de gust, esprem-lo, que si no aquí som nosaltres per a f..., que passem molta gana" o "Cristina, f... bé, que si no ho farem nosaltres, que estem molt calentes i ell està molt bo!", eren comuns entre les preses, que no ocultaven la seva fascinació per l'exesportista.
Els malnoms que revelen la seva popularitat a la presó
A la presó de Brieva, Iñaki Urdangarin no era conegut pel seu nom ni pel seu passat com a duc de Palma. Les recluses li van posar diversos malnoms que reflectien la seva popularitat i l'interès que despertava entre elles . Entre els més populars estaven "pibón de Brieva", "chorbo de Cristina", "tiarrón del norte" y "chuletón vasco", els sobrenoms no deixaven lloc a dubtes: l'exduc era el centre d'atenció.
Però no tot va quedar en simples apel·latius. Les recluses van arribar a demanar a les funcionàries la possibilitat de visitar Urdangarin en el seu mòdul. Segons fonts properes al cas, l'exjugador d'handbol rebia nombroses peticions de "vis-a-vis" per part de les preses, que no dubtaven a fer-lo saber el seu interès. Per a Urdangarin, aquesta situació no era incòmoda; al contrari, gaudia de l'atenció i l'afalac constant. Encara que era a la presó, el seu ego continuava intacte.
Un final marcat pel silenci i els diners de la Casa Reial
Malgrat la peculiar atenció que va rebre rere les reixes, Urdangarin sempre va saber que la seva destinació no estaria lligada a la presó. La Casa Reial, encara que el va sacrificar per protegir la infanta Cristina, mai no el va deixar a la deriva per complet. L'emèrit Joan Carles I es va assegurar que, en sortir, no li faltés diners ni privilegis, no per afecte, sinó per garantir el seu silenci.
Avui, ja divorciat de la infanta i lluny del jou borbònic, Urdangarin intenta refer la seva vida amb un perfil baix. Però el seu pas per la presó, lluny de ser una desgràcia absoluta, va quedar marcat per una situació insòlita: va ser el "trencacors" de Brieva, l'home que, fins i tot rere les reixes, continuava despertant passions incontrolables.