La imatge d'un somrient Iñaki Urdangarín fora de la presó per fer de voluntari en un centre d'assistència a persones amb discapacitats ha donat la volta al món. Era la primera instantània del cunyat del rei Felip VI després de 15 mesos a la presó de dones de Brieva, i l'exesportista condemnat pel cas Nóos va oferir la seva millor cara als mitjans de comunicació que el van esperar a l'entrada del Hogar Don Orione, a Pozuelo de Alarcón. Se'l veia feliç, i no és d'estranyar: Ha aconseguit sortir del seu tancament gràcies a una decisió judicial, que vol reintegrar l'exduc de Palma a la societat fent serveis a la comunitat quan ni tan sols ha complert una quarta part de la seva privació de llibertat. Però a mesura que passen les hores, el posat alegre de l'Iñaki podria anar aigualint-se. I és que els que consideren un escàndol el tractament que gaudeix aquest insigne reclús cada cop són més. Fins i tot, hi ha qui ha canviat de bàndol.
Una de les principals desercions dels que defensen la maniobra d'Urdangarín és una de les cronistes reials més conegudes, la catalana Pilar Eyre. La periodista ha passat de percebre el voluntariat "con simpatía" a titllar-ho amb contundència: "Un despropósito". Eyre ha reflexionat i ha fet el que se suposa que fan les bones periodistes: Preguntar, investigar i contrastar. I l'Iñaki no ha sortit ben parat d'aquest procés. El tracte de favor sembla impossible d'amagar: "Funcionarios de prisiones con cuarenta años de trabajo a sus espaldas, me dicen que nunca habían visto una cosa así", assegura . No és l'única piulada al respecte, hi ha d'altres on es pot llegir termes com 'torpeza'.
Sí, és cert: A Urdangarín segurament l'opinió de Pilar Eyre no li preocupa gaire. La seva gran inquietud prové de la Fiscalia, que ha presentat un recurs contra la decisió del jutge d'atorgar-le el permís per sortir dues vegades a la setmana del centre d'Ávila. Però potser s'ho hauria de prendre seriosament. L'arbitrarietat i el tracte desigual tornen a la vida del marit de la Infanta Cristina. I comença a ser un clam. Ja saben, allò que van dir durant el seu judici: "La justícia no es igual para todos"