A començaments d'any, Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina van decidir posar fi al seu matrimoni després de dos anys d'una batalla legal interminable. Sense comunicat oficial, la notícia es va difondre en tots els mitjans de comunicació, i va marcar el tancament de la història. Aquest conflicte va acabar amb un acord que, segons el periodista Juan Luis Galiacho, va afavorir més a l'exduc de Palma, Iñaki Urdangarin. L'acord no va ser senzill i contenia certes condicions específiques que s'han anat revelant amb el temps.
Galiacho, director de 'El Tancament Digital', va explicar que Urdangarin havia rebut una proposta per escriure un llibre, per la qual obtindria una compensació de dos milions d'euros de part d'una editorial de renom. Tanmateix, encara que aquest projecte va ser aprovat, Urdangarin va decidir finalment renunciar a ell. Malgrat aquesta renúncia, l'acord va incloure que Urdangarin rebés una assignació mensual vitalícia de 25,000 euros, gestionada pel rei emèrit, Joan Carles I, independentment de si és present o no. Es pot recordar que Urdangarin va ser empresonat arran dels escàndols en què va estar involucrat el rei emèrit. En el seu moment, va advertir que aquesta situació podria tenir conseqüències. Aquest procés judicial va ser, a més, un símbol que la justícia havia de ser aplicada per igual a tots, un esforç per calmar el malestar social que regnava en aquells anys.
L'acord econòmic entre la infanta Cristina i Urdangarin es va dur a terme a Ginebra, encara que el tràmit de divorci pròpiament dit es va formalitzar a Barcelona. Tanmateix, la infanta va incloure en l'acord certes clàusules amb l'objectiu de dificultar la relació d'Urdangarin amb la seva nova parella, Ainhoa Armentia. Una de les condicions més destacades era que, si Urdangarin parlava amb els mitjans de comunicació sobre la seva relació o l'acord, perdria tots els beneficis estipulats. De fet, ja va rebre una advertència després de concedir una entrevista a la revista 'Setmana'.
Iñaki Urdangarin cobraria milers d'euros mensuals des de Suïssa
En aquesta entrevista, Urdangarin va comentar: "Estic divorciat, ja no tinc cap condemna", confirmant públicament la seva separació de la infanta Cristina. No obstant això, la periodista Maica Vasco va refutar aquesta declaració, afirmant que el tràmit realitzat a Barcelona no era més que un simple procediment. Segons Basc, el veritable acord econòmic es va firmar a Ginebra, i va suggerir que tot el procés va ser dissenyat perquè Urdangarin pogués anar-se'n sense rebre oficialment cap compensació econòmica, una versió que la periodista va considerar poc creïble.
Basc també va argumentar que aquest procediment podria haver estat una estratègia per encobrir que Joan Carles I havia lliurat a Urdangarin una suma considerable de diners a canvi del seu silenci, evitant així qüestionaments sobre l'origen d'aquests fons. En un vídeo publicat al seu canal de YouTube, titulat "Iñaki Urdangarin: excunyat de Felip VI: Escac i mat a la monarquia espanyola", Vasco va subratllar que tota aquesta situació semblava ser un muntatge per ocultar la veritat.
Segons el contracte de divorci firmat a Barcelona, Urdangarin marxa "sense indemnització i sense pensió". Mentre els seus fills no s'independitzin econòmicament, tant ell com la infanta Cristina hauran de cobrir les seves despeses, en proporció amb el que cadascú guanyi. No obstant això, Basc va posar en dubte aquest acord, afirmant que era difícil de creure atès el luxós estil de vida d'Urdangarin, que sembla "viure com un rei". Encara que es va firmar un contracte regulador a Barcelona, l'essencial de l'acord s'hauria pactat a Suïssa, concloent que Urdangarin només havia "de viure bé i mantenir-se en silenci".
