Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó van trencar la seva relació fa tres anys. El determinant van ser unes fotografies on l'exjugador d'handbol feia un tomb agafat de la mà d'una misteriosa dona per la platja de Biarritz. La infanta era coneixedora d'aquestes imatges perquè van arribar a les seves mans abans de la publicació, i també sabia que hi havia problemes en el seu matrimoni, però creia que tot es podia arreglar. Sàvia que l'exjugador d'handbol es veia amb una altra dona, però pensava que seria una cosa passatgera, com ja va succeir amb altres dones. No és la primera vegada que Iñaki traïa la filla de Joan Carles I amb d'altres.
El pare de Juan, Pablo, Miguel i Irene ha estat sempre un home molt atractiu, alt, ben plantat, famós, especialment en la seva època de jugador d'handbol, i sobretot, era un seductor amb totes les seves lletres. Sabia jugar molt bé les seves cartes i no li costava res que les dones s'apropessin a ell. Això sempre va ser un problema per a Cristina de Borbó, que sempre havia estat molt gelós. No suportava veure al seu llavors marit amb d'altres, però no li va importar que Iñaki enganyés Carme Camí, la seva parella de llavors, amb ella. L'exduc de Palma va jugar a dues bandes, estava enamorat de Carme, però sabia que pertànyer a la corona li obriria moltes portes a què no podia renunciar. Realment mai no va estar enamorat de la mare dels seus fills. La prova de les seves suposades infidelitats seria un dels missatges que va enviar a una misteriosa dona en el qual va signar com "el duc empalmat".
Iñaki Urdangarin s'enviava missatges amb altres dones i es reien de la infanta Cristina
A Iñaki Urdangarin li costava molt enganyar la infanta Cristina. La germana de Felip VI demanava a Joan Carles I que el CNI investigués els moviments del seu marit. No es fiava d'ell. L'emèrit ja li ho va advertir en el seu moment.
Totes les dones que estaven amb Iñaki Urdangarin coneixien molt bé la infanta Cristina, l'exjugador d'handbol sempre els en parlava. Quan s'enviava missatges amb aquestes dones, ell es referia a la mare dels seus fills com a "el marcatge". "He pensat que potser seria un bon moment per veure'ns però... quants problemes. Lloc, hora, treball, nens, el marcatge... segur que és impossible. Una altra ocasió que passa. (…) No sé ni com ni quan, però no perdo l'esperança. No la perdis i pensem que hem d'idear alguna cosa sofisticada, perquè si no, estem abocats a la depressió".
