El rellotge va descomptant les hores, minuts i segons perquè Iñaki Urdangarin sigui oficialment un home divorciat. Se suposa que al tornar de les vacances d'estiu haurà de signar els papers que posen punt i final a la seva relació amb Cristina de Borbó, un conte de prínceps i princeses que ha acabat com el rosari de l'Aurora. Corrupció, presó, rebuig familiar, infidelitats i una exclusiva que va fer saltar tot pels aires: el basc de la mà d'una companya de feina en una platja del País Basc francès, la famosa Ainhoa Armentia. La tempesta ha passat i la vida de l'exduc torna a recuperar certa normalitat. Bé, normalitat. Ser l'Iñaki no és gaire normal, no.
No se sap si Urdangarin i Armentia segueixen junts o han partit peres: hi ha rumors de tota mena que diuen una cosa i la contrària. El que és ben cert és que no hem tornat a veure'ls junts, i això és un detall que no és pas menor. On sí que el veiem sovint és lligat al seu passat preborbònic. És a dir, al handbol i al Barça, el club on va convertir-se en una icona esportiva, retirant fins i tot el seu dorsal. Té grans i bons amics al club culer, que li ajuden sempre que ho necessita: ho van fer fitxant el seu fill Pablo, i està passant el mateix amb la seva rehabilitació posterior a la presó i la deslleialtat. El basc vol ser entrenador, i què millor que aprendre al potentíssim equip català. Iñaki li deu molt al F.C.Barcelona, pot sentir-se molt agraït.
El caliu de l'entitat blaugrana li està fent molt de bé a al gendre i aprenent de Joan Carles I. Ara somriu força, amb ganes, no fa la cara de llàstima que s'havia convertit en la seva companya inseparable. Mira al futur amb optimisme, perquè molt pitjor del que li ha anat, difícil. Per això l'aire fresc que suposa tenir de padrí al Barça és el millor bàlsam. I ho vam poder comprovar dissabte durant una retransmissió esportiva: de cop i volta Iñaki Urdangarin reapareixia a la televisió. Ho feia somrient, de bon humor, i molt bailongo. Amb personatges tan importants com Joan Laporta o Enric Masip al seu costat. L'escena va tenir lloc durant la semifinal de la Final Four de la Champions que es va disputar a Colònia, i en la que el Barça va superar el Kiel per 34-30 en un gran partit. Durant un temps mort, la realització va mantenir la imatge d'aquestes localitats, i l'Iñaki chupaba cámara totalment. I de quina manera.
Pletòric, radiant, bromista. Sense cap vestigi de preocupació ni neguit en el seu rictus, vaja. Un home feliç i renascut, si més no durant els 60 minuts que dura un partit d'handbol. Era un aficionat més gaudint de la victòria culer. Amb privilegis, és clar: assegut en una zona VIP i, en acabar l'encontre, encaixant les mans amb tots els jugadors de la plantilla. Vaja, com li passa a les estrelles retirades del club, però amb una diferència: no tots han passat per la presó per corruptes ni tenen com a cunyat al rei d'Espanya. Així és l'Urdanga. Mai no passa desapercebut.
Pots veure el moment aquí (1h:12'10''):
Aquesta tarda, a partir de les 18:00, l'Iñaki té una nova cita amb l'esport, el Barça i el públic. Si els culers aixequen l'onzè títol continental contra el Kielce, ves a saber què farà Urdangarin. El veiem desfermat. Potser es marca un Gaspart llançant-se al Tàmesi, però en versió germànica.