Mentre el món espera amb ànsies la inauguració dels Jocs Olímpics de París, algunes competències ja han començat. Aquest esdeveniment global reuneix els millors atletes, generant expectació tant entre els participants com entre els espectadors. Tanmateix, per a alguns, els JOCS OLÍMPICS no evoquen bons records. Especialment per a aquells que van formar part de la selecció de waterpolo que va guanyar l'or a Atlanta el 1996, a causa de la tràgica pèrdua d'un dels seus membres. Aquest episodi resulta particularment dolorós per a Iñaki Urdangarin, a qui se li ha assenyalat per no brindar ajuda quan més se'l necessitava.
Parlem de Jesús Rollán, un esportista que es va guanyar el cor de molts. La seva trajectòria d'èxit i caiguda és commovedora. Aquest llegendari porter de la selecció espanyola de waterpolo va assolir el cim amb la medalla d'or a Atlanta 1996, però la seva vida es va veure entelada per una espiral d'autodestrucció i addicció a les drogues, que va culminar en la seva primerenca mort el 2006.
De ser el millor amic d'Iñaki Urdangarin a ser ignorat en el seu moment més difícil
La relació entre Rollán i Urdangarin es va forjar en la Residència Blume, on ambdós atletes van compartir anys de camaraderia i complicitat. No obstant això, quan Rollán va passar els seus pitjors moments, Urdangarin, qui havia estat un dels seus amics més propers, li va donar l'esquena. Segons s'ha revelat, la influència d'Urdangarin sobre Cristina perquè es distanciés de Rollán, amb qui havia tingut una relació sentimental, va agreujar l'estat emocional de Rollán, enfonsant-lo encara més en el seu deteriorament mental i emocional.
Iñaki Urdangarin va passar d'ell quan més ho necessitava
El llibre 'Eterno, vida y muerte de una leyenda' aborda aquesta complexa dinàmica, explicant que "ella s'havia enamorat de Rollán, encara que finalment la cosa no va quallar perquè ell tenia xicota i mai no li va donar el sí que ella anhelava. De l'amor, doncs, van passar a una amistat que semblava infrangible i que va servir perquè la filla dels reis emèrits conegués a l'amor de la seva vida, l'home que ha estat el seu marit durant gairebé 25 anys." El llibre també detalla com, en els moments més foscos de Rollán, la seva família va buscar desesperadament ajuda a Urdangarin, llavors vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol, que va ignorar les seves súpliques. "Diversos testimonis expliquen que el marit de la infanta mai no responia al telèfon i que sempre estava reunit. Li va donar l'esquena".
L'amistat que alguna vegada va ser fort entre Rollán i Urdangarin es va fracturar quan Rollán més necessitava suport. Aquesta deserció és vista per molts com un acte de crueltat. Fins i tot durant esdeveniments significatius en la vida de Rollán, com el seu casament, Urdangarin i Cristina es van mantenir allunyats, indicant clarament que ja no ho consideraven parteix del seu cercle proper.
Quan Rollán va morir, l'assistència d'Urdangarin i Cristina al seu funeral va ser percebuda com un gest hipòcrita, ja que havien abandonat Rollán molt abans del seu tràgic final.