Les activitats il·legals que Iñaki Urdangarin va dur a terme en el cas Nóos van ser el que el van portar a la presó. Es diu que bona part de la família reial estava al gol|punt de tot, inclosa la infanta Cristina. Tanmateix, va ser Iñaki el que va pagar els plats trencats. El cap de turc. El que va ser utilitzat com a exemple per fer lliscar el fals missatge que tots els ciutadans som iguals davant de la justícia.
Van ser molts els esquitxats pel cas Nóos. Les activitats delictives d'Iñaki Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, va provocar alguns danys col·laterals. I alguns artistes també es van veure afectats.
Ramoncín i Víctor Manuel se sinceren sobre la relació que van tenir amb Iñaki Urdangarin en la SGAE
Ramoncín i Víctor Manuel, exmembres de la junta de la SGAE, van recordar recentment en una entrevista a 'Anatomía de...' com l'organització va contractar els serveis de l'Instituto Nóos per millorar la seva reputació. "Va ser una situació ridícula", va comentar Ramoncín entre rialles, mentre descrivia la reunió amb els representants del Nóos, on Urdangarin no va ser present durant tota la sessió.
Víctor Manuel, per la seva part, va recordar com l'Instituto Nóos promocionava la figura del rei Joan Carles I. De fet, segons el músic, el rei emèrit va arribar a ser nomenat President d'Honor de la SGAE, un títol que aparentment validava l'operació delictiva d'Urdangarin i Torres.
Acusen Nóos d'estafar més de 100.000 euros
Durant tres anys, l'Instituto Nóos va aconseguir estafar la SGAE, obtenint més de 100.000 euros a l'any. En total, Urdangarin i el seu soci van treure 300.000 euros sota el pretext de millorar la imatge de l'organització. "Ens van prendre el pèl durant tres anys", va lamentar Víctor Manuel, destacant la sensació de traïció i engany que van sentir els artistes espanyols involucrats.
Aquest episodi no només va ser una lliçó sobre els riscos de la corrupció en les institucions culturals, sinó també sobre el poder de les connexions polítiques i socials per manipular i explotar. L'ús del rei emèrit com una eina en l'estratègia de màrqueting de l'Instituto Nóos ressalta com les figures públiques poden ser instrumentalitzades per a finalitats il·legals.