La separació entre Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina ha estat marcada per tensions, traïcions i negociacions que han sacsejat a la Casa Reial espanyola. El que va començar com un matrimoni sòlid, va acabar en un procés de divorci que no només va revelar les ferides personals, sinó també els acords foscos darrere de la seva relació, en especial la decisió que va salvar Cristina d'una destinació que podria haver marcat la caiguda de la imatge pública de la monarquia: la presó.
Enmig de l'escàndol del cas Nóos, un dels cops més grans a la família reial, tant Urdangarin com Cristina es van veure al banc dels acusats, enfrontant càrrecs greus. Les imatges d'ambdós asseguts davant de la justícia seran recordades com una taca inesborrable en la història de la corona. La situació va arribar a un punt límit quan la infanta Cristina estava en perill real d'ingressar a presó, una possibilitat que hauria estat devastadora no només per a ella, sinó per a la institució monàrquica en el seu conjunt.
Iñaki Urdangarin es va sacrificar per salvar la infanta Cristina
Davant d'aquesta situació crítica, va intervenir el llavors rei, Joan Carles I, decidit a protegir la seva filla. Tanmateix, aquesta protecció tenia un preu. Algú havia de carregar amb el pes de l'escàndol i pagar pels delictes comeses per salvaguardar la imatge de la monarquia. I aquest algú va ser Iñaki Urdangarin. L'exduc de Palma va accedir a assumir la culpa, però no només per amor o per la seva lleialtat a Cristina, que al cap i a la fi no deixava de ser la mare dels seus fills i la dona més important de la seva vida, sinó perquè hi havia un acord darrere que asseguraria que el seu sacrifici no quedés sense recompensa.
El rei Joan Carles I va prometre a Urdangarin que, a canvi del seu silenci i la seva disposició a assumir la responsabilitat, no només garantiria les millors condicions possibles durant la seva estada a la presó, sinó que a més asseguraria el seu futur econòmic. Aquest pacte es va segellar en un moment en què la corona necessitava desesperadament calmar la fúria de l'opinió pública, i Urdangarin va accedir a ser el cap de turc en aquesta estratègia per salvar Cristina.
El seu sacrifici no va quedar sense recompensa
Tanmateix, anys després, quan el matrimoni ja s'havia esfondrat i Urdangarin va trobar una nova vida al costat d'Ainhoa Armentia, l'exjugador d'handbol no va oblidar aquell acord. Durant les negociacions del seu divorci amb la infanta, Urdangarin va tornar a posar sobre la taula les promeses fetes per Joan Carles I. Amenaçà amb trencar el seu silenci i revelar detalls comprometedors si no es complien les condicions que li havien assegurat en el passat.
Gràcies a aquesta pressió, Urdangarin va aconseguir obtenir una compensació substancial. Com ja t'hem explicat a EnBlau, segons revelacions de periodistes com Juan Luis Galiacho, Urdangarin hauria rebut una suma propera als dos milions d'euros, a més d'un sou vitalici d'entre 25.000 i 50.000 euros mensuals. Aquest acord financer, gestionat en gran part fora del radar de la Hisenda Pública, li permet viure sense preocupacions econòmiques, alliberat de qualsevol obligació relacionada amb el manteniment dels seus fills. Mentre ell continua la seva vida al costat d'Ainhoa Armentia, la infanta Cristina va quedar fora dels focus judicials i protegida pel sacrifici del seu exmarit.