Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin estan a dos minuts de ser, oficialment, divorciats. El comunicat conjunt anunciant la interrupció de la seva relació arran de l'aparició de les fotografies del basc amb una altra dona, Ainhoa Armentia, marca el camí del que passarà d'aquí ben poc, però mentrestant segueixen sent un matrimoni a ulls de l'Església i de l'administració. Una altra cosa és el que projecten a l'opinió pública, que és ben sabut. Vist com han anat les coses, potser que els protagonistes de la ruptura haguessin desitjat no haver festejat mai. Si no fos pels fills en comú estaríem totalment segurs. Tenien la vida més o menys encarrilada. Però tot es va tòrcer. I de quina manera.
Aquella boda a tot drap a la catedral de Barcelona el 4 d'octubre de 1997 davant de 1.500 convidats va marcar la vida de l'Iñaki i de la Cristina per sempre més. Per arribar fins a aquell punt, Urdangarin va haver d'abandonar la seva parella durant 4 anys, la catalana Carmen Camí, i canviar la seva fama esportiva com a estrella de handbol del F.C.Barcelona per la de la reialesa espanyola. Però, i la Cristina? Com era la seva vida sentimental abans de quedar-se obnubilada amb els quasi 2 metres de tros d'home ros amb els ulls blaus que anys després faria que comparegués davant d'un tribunal per un cas de corrupció, que l'apartessin de l'ala protectora de Zarzuela i que es convertís en 'la comidilla' de tot un país per les imatges de la infidelitat del seu marit convicte? El programa 'Sálvame' té la resposta. I és al·lucinant.
Víctor Sandoval és un dels col·laboradors més pintorescos i esbojarrats de l'espai de Jorge Javier Vázquez. Fa temps que sembla que només el tenen allà per llàstima, però de tant en tant deixa anar algunes dades sorprenents. Perquè el madrileny, en els seus millors anys, va ser un presentador molt important i molt ben pagat de la televisió a l'Estat. I això vol dir influència i contactes. Després el personatge i la fama se'l van cruspir, però aquesta és una altra història. El cas és que quan estava al pic més alt de la seva popularitat se li acostaven, fins i tot, membres de la reialesa. Concretament, la Cristina, que segons ha confessat "celebró uno de sus cumpleaños en mi casa". Es coneixien, compartien secrets. Fins avui, amb el terratrèmol de la separació posant la seva vida cap per avall.
En Víctor ha deixat anar una bomba que ha provocat estupor al plató de Telecinco: amb qui estava embolicada la Cristina en aquella època pre-Iñaki. Atenció perquè venen corbes: amb un polític del PP de pare molt poderós i íntim de Joan Carles: Adolfo Suárez Illana, fill de l'expresident Adolfo Suárez. Va intentar fer carrera com a torero, però va veure ràpidament que molt millor torejar la societat afiliant-se al partit de la gavina. Illana al costat del seu progenitor és un acudit dolent, com ha demostrat com a quart secretari de la Mesa del Congrés dels Diputats: és famós per donar l'esquena a diputats que no combreguen amb la seva ideologia, un acte que el defineix amb escreix. Tampoc va ser menor la bajanada antiavortista que va deixar anar en campanya, assegurant que a Nova York estava permès avortar després de donar a llum, o d'altres mentides manifestes. Aquest era el xicot de la Borbó, que no té gaire bon ull. I mira que al costat d'Elena semblava assenyada. Aquella història d'amor no va anar més lluny en aparèixer Urdangarin, i ha quedat al fons d'un calaix durant dècades.
I vostès, què haguessin fet? Quedar-se amb Suárez Illana o arriscar-se amb l'Iñaki? Potser millor soltera tota la vida, la veritat. Però l'amor és cec, sord, coix i geperut.