Hi va haver un temps en què Joan Carles I gaudia de gran admiració per part de la ciutadania, i era considerat un dels monarques més respectats de la corona. Tanmateix, amb el pas dels anys, aquesta imatge d'integritat i respecte es va anar deteriorant fins a transformar-se en tot el contrari. Avui dia, el rei emèrit s'ha convertit en una figura controvertida i rebutjada per un sector significatiu de la població, cosa que ha generat un sentiment de desconfiança cap a la monarquia en el seu conjunt.
Davant d'aquesta situació, Felip VI i la reina Letícia van considerar necessari marcar distància tant del cognom Borbó com del mateix Joan Carles. Com a conseqüència de la pressió social i política, el 2014 es va veure obligat a abdicar en favor del seu fill, i el 2020 va patir una humiliació encara major: el seu exili. Se li va imposar l'abandonament definitiu d'Espanya i el seu trasllat als Emirats Àrabs Units, quedant a milers de quilòmetres de la seva pàtria, apartat de la seva família i éssers estimats. Per a un monarca, va ser un afront difícil d'assimilar. La seva sortida del país es va dur a terme de manera discreta i poc digna, i després de quatre anys a l'estranger, continua sentint el pes d'aquesta decisió. Fins i tot, es diu que pateix malsons recurrents relacionats amb aquests esdeveniments.
No obstant això, el seu desterrament no és l'única preocupació que ocupa els seus pensaments. Amb 87 anys d'edat, l'exmonarca és plenament conscient que el seu temps és limitat. El turmenta la idea de morir lluny de la seva terra natal i que el seu cos hagi de ser repatriat, una situació que considera indigna. El seu desig és rebre un funeral d'Estat similar al de la reina Isabel II del Regne Unit, amb tots els honors corresponents a la seva antiga posició. En contrast, tem que el seu comiat s'assembli a la de Constantino de Grècia, que va morir en l'exili i va tenir una cerimònia privada i modesta.
Els malsons que turmenten Joan Carles I al final dels seus dies
Fonts properes a Joan Carles han revelat que la seva preocupació pel futur es va intensificar després d'assistir als funerals d'Isabel II a Westminster. Des d'aleshores, ha estat cada vegada més inquiet respecte a l'organització del seu propi funeral i la magnitud de l'esdeveniment, la qual cosa ha afectat visiblement el seu estat d'ànim.
Malgrat els seus temors, l'emèrit ha arribat a un acord amb Felip VI per garantir un funeral d'Estat, a l'estil del seu avi Alfons XIII, que inclouria l'assistència de líders mundials, una desfilada a Madrid i una cerimònia religiosa al Monestir d'El Escorial. Tanmateix, Joan Carles sap que la seva imatge a Espanya està greument deteriorada, i el preocupa que una tornada eventual pugui estar marcada per reaccions hostils. La sola idea de ser objecte de menyspreu públic li provoca ansietat, al punt de despertar-se en la nit amb la visió de ser rebut amb esbroncades o fins i tot agressions en llocs públics.