Malgrat ser membre de la família Borbó, la vida de Cristina ha estat lluny de ser senzilla. La seva posició com a filla de l'antic monarca, germana de l'actual rei i el fet de percebre un ingrés anual de 400.000 euros no han estat suficients per evitar-li adversitats. Des d'un principi, Juan Carlos li va advertir que s'estava casant amb la persona equivocada. Tanmateix, el rei emèrit i el seu gendre, Iñaki Urdangarin, van mantenir una relació molt propera, fins i tot arribant a col·laborar en negocis. Però la realitat va prendre un gir amarg: només un d'ells va acabar a la presó.
Cristina ha enfrontat constants desafiaments, com el desprestigi públic, l'assetjament mediàtic i la responsabilitat de criar sola als seus quatre fills fora d'Espanya. Els problemes en el seu matrimoni no van tardar a aparèixer, coincidint amb el moment en què els seus fills van començar a independitzar-se i deixar-la sola a Ginebra. Juan, Pablo i Miguel van partir en arribar la majoria d'edat, mentre que Irene, la menor, es va quedar amb ella per un temps a causa de la seva edat.
La infanta Cristina, preocupada per les males companyies d'Irene Urdangarin
Cristina alimentava esperances amb Irene, que planejava ingressar a la universitat de Lausana per estudiar Administració i Direcció Hotelera. Tanmateix, en no superar els exàmens d'admissió, els plans de la jove van canviar dràsticament. En els últims mesos, Irene ha estat a Madrid, on va començar una relació amb Juan Urquijo, un jove relacionat amb l'aristocràcia espanyola i introduït en el seu cercle per Victoria Federica, una neboda de Cristina amb la qual no sempre ha tingut la millor relació. Aquesta situació preocupa la infanta, que tem que Irene pugui veure's influïda per males companyies, ja que ja va enfrontar situacions difícils durant la seva adolescència.
Cristina desitja que Irene tingui un futur prometedor, es formi acadèmicament i sigui feliç. Tanmateix, la jove sembla estar passant un període d'incertesa. Encara que va iniciar estudis a la universitat d'Oxford en Organització d'Esdeveniments, no se sent compromesa amb la seva carrera, falta freqüentment a classe i ha reprovat diverses matèries.
La preocupació de Cristina se centra especialment en els seus fills més vulnerables, Juan i Irene, que han patit més les conseqüències dels problemes familiars. Mentre que Juan va enfrontar l'impacte de l'empresonament del seu pare, Irene ha bregat amb el dolorós divorci dels seus progenitors. A Ginebra, Cristina va intentar protegir la seva filla d'amistats nocives, allunyant-la d'influències que involucraven festes, consum de substàncies i conductes irresponsables.
Durant els últims dos anys, tant Cristina com Irene han buscat suport mutu enmig de les seves dificultats. Han acudit regularment a teràpia, assistint juntes al mateix psicòleg. La seva relació mare-filla ha estat un pilar fonamental en aquests temps complexos.
