La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin divorciats, signatura d'amagat a Barcelona

Ha costat sang, suor i llàgrimes, però ja tenim el desenllaç més esperat. Almenys per les parts en conflicte: la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin estan divorciats. Les previsions, finalment, s'han complert: aquest final del mes de gener era la línia vermella que no podien tornar a travessar, sobretot per a l'estabilitat mental de l'exmatrimoni, dels seus fills i segurament també d'Ainhoa Armentia, la nòvia de l'exduc de Palma. La substituta al cor de l'Iñaki ja havia fet els seus deures fa temps, signant la separació definitiva del seu respectiu marit. Però clar, n'hi havia molt menys en joc. Un divorci amb un Borbó és una partida d'escacs que es pot fer eterna. Urdangarin ha suat la cansalada per obtenir una compensació a l'alçada de la seva ambició. Ja la té. O no, segons qui t'expliqui el conte.

Ho diem perquè sobre la negociació de les condicions del conveni s'ha dit absolutament de tot. Parlem de dos pagaments en metàl·lic per valor de 2 milions d'euros: un per no publicar un llibre de memòries explosiu, i un altre per signar el document definitiu. També d'una pensió que va entre els 6.000 i els 25.000 euros mensuals,  l'ús i copropietat del famós immoble de Bidart i fins i tot escortes pagats per la Cristina. Com si hagués guanyat l'aparador de 'El Precio Justo', igual. Tot això ha estat relatat per diverses fonts periodístiques, però clar: faltava la versió royal oficial, a través de la revista '¡Hola!'. Aquí tot canvia: "Ni indemnización ni pensión, acuerdo económico para cubrir los gastos comunes de sus hijos, una cantidad que variará según las necesidades, y la propiedad de Bidart seguirá siendo de doña Cristina (única propietaria), aunque cuando sus hijos acudan a esta localidad francesa para estar con su padre, Iñaki también podrá usarla". I dels escortes, ni mitja paraula. Vaja, que ha marxat gairebé amb dos sugus i una clatellada.

Sigui el que sigui el que finalment han signat, el que és oficial i no rebatrem és que la dissolució del matrimoni és total a efectes legals. La Cristina, amb l'anell de matrimoni a la mà com ha fet des de 1997, i sembla que continuarà fent per alguna raó interna que no hi entenem gaire, es va reunir amb Iñaki d'amagats a Barcelona fa alguns dies, en una "fecha sin determinar, pero eran ya dos personas libres a principios de enero". Ho feien sols, en secret, en una notaria. La revista explica que "aunque pensaron en divorciarse en Ginebra para evitar filtraciones durante un tiempo, el procedimiento se llevó a cabo en la Ciudad Condal, donde vivieron su historia de amor, crearon su primer hogar y nacieron todos sus hijos. Optaron por el divorcio notarial que es la vía más rápida para poner fin a la unión matrimonial". La rapidesa no seria ben bé el que ha caracteritzat el desenllaç, però acceptem pulpo como animal de compañía. Presentat el conveni regulador i acceptat per totes les parts, van estampar la signatura final a l'escriptura de divorci. Final del partit.

La revista també aporta un detall íntim interessant que remarca el caràcter mig clandestí de la signatura: la van fer sense la presència dels seus 4 fills. Tot i que van haver d'expressar el seu consentiment per escrit a les mesures imposades, no calia que assistissin presencialment. Van estar representats per un apoderat, estalviant-se una escena dolorosa. Cal passar pàgina. De fet, hi ha qui, com Pablo Urdangarin, ja ho fan. Malgrat la resistència i incomoditat de Cristina pel que fa a la relació futura dels seus descendents amb Ainhoa Armentia, el jugador d'handbol del Granollers ja la coneix personalment. El seu pare es va encarregar de preparar una 'encerrona' per fer-ho realitat. L'Ainhoa ja compta, també per a Claire Liebaert: l'exsogra s'havia negat a tenir relació amb ella durant gairebé 2 anys, però ha claudicat. I que s'hagi divorciat de la Cristina és el motiu principal. Ara sí. Comença una nova vida. Enhorabona.