La fama de faldiller perseguirà el rei emèrit Joan Carles I fins al final dels seus dies i molt més enllà. Tanmateix, en contrast amb les il·limitades faltes de respecte envers la seva esposa i mare d'alguns dels seus fills, la reina emèrita Sofia, Joan Carles I sempre s'ha preocupat perquè als seus no els falti de res. La generositat amb els seus descendents és inqüestionable.
No de tots. Elionor i Sofia, filles de Felip VI i Letícia, han estat exclosos d'aquest flux econòmic per decisió de la seva mare. Però els fills de Cristina i Elena sí que gaudeixen d'una vida de privilegis gràcies a la generositat del seu avi.
Joan Carles I, mitjançant la infanta Cristina, cobreix gairebé tots els capricis dels seus nets Urdangarin
Des d'Abu Dhabi, on Joan Carles I resideix després del seu exili autoimposat, l'exmonarca continua gestionant una fortuna considerable, assegurant que els seus nets no pateixin per falta de recursos. Encara que no és ell directament qui els nodreix el compte corrent. A causa dels problemes legals i fiscals que l'envolten, Cristina ha assumit el paper de mitjancera en aquesta complexa xarxa financera en el cas dels Urdangarin. Cada mes, la infanta realitza transferències milionàries als comptes dels seus quatre fills: Juan Valentín, Pablo, Miguel i Irene.
El sistema és simple però efectiu: Joan Carles I transfereix fons a Cristina, i ella s'encarrega de distribuir-los entre els seus fills o, directament, de córrer amb algunes de les seves despeses. Aquesta operació permet als nets de l'emèrit portar un estil de vida que molts considerarien inabastable. Per exemple, Juan Valentín, el més gran, viu en un pis de luxe a Londres, el lloguer del qual i despeses són completament cobertes per la seva mare. Per la seva part, Irene, la menor, cursa estudis a Oxford, una de les universitats més prestigioses del món, amb tots els costos, des de matrícula fins a allotjament, finançats per aquest flux constant de diners.
Sense preocupacions econòmiques
Mentrestant, Pablo, jugador professional d'handbol, rep una "ajuda" mensual que complementa el seu sou, permetent-li mantenir un estil de vida conforme al seu cognom. Finalment, Miguel, que ha decidit prendre un any sabàtic sense estudiar ni treballar, depèn totalment de les transferències de la seva mare per cobrir totes les seves despeses.
El curiós d'aquesta situació és que, encara que el rei emèrit és físicament lluny d'Espanya, la seva influència econòmica continua sent palpable en la vida dels seus descendents. Aquest sistema de transferències no només garanteix el benestar dels fills de Cristina, sinó que també reforça la dependència econòmica d'aquesta branca de la família cap a la figura de Joan Carles.