A començaments d'aquest any, la notícia del divorci entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin es va convertir en un dels temes més candents en la premsa. Encara que no es va realitzar un anunci oficial, els mitjans de comunicació es van fer eco de la ruptura i les seves implicacions econòmiques. La resolució d'aquest procés legal ha revelat un acord sorprenent que ha resultat ser molt beneficiós per a Urdangarin, segons el director de 'El Cierre Digital', Juan Luis Galiacho.
Segons Galiacho, Urdangarin va obtenir una compensació substancial de dos milions d'euros per no publicar un llibre amb molts dels secrets de molts membres de la família reial. A més, se li va garantir una pensió mensual d'entre 25.000 euros i 50.000 euros durant tota la seva vida, part dels quals els cobraria fora d'Espanya. Aquest aspecte de l'acord estaria sota l'administració de Joan Carles I, el rei emèrit, qui assumiria el rol d'assegurar l'estabilitat financera d'Urdangarin. Una vegada mori Joan Carles, la responsabilitat d'aquests pagaments passaria a ser gestionada per la infanta Cristina.
Revelen que el veritable divorci es va firmar a Suïssa
Val a dir que algunes filtracions han apuntat que Iñaki cobraria finalment 5.000 euros mensuals. I que no hi hauria tampoc una indemnització. Tanmateix, la periodista Maica Vasco ha qüestionat la veracitat d'aquesta 'versió oficial' de l'acord anunciat al gener, aportant dades que s'ajustarien a les informacions de Galiacho.
Vasco afirma que el divorci que es va firmar a Barcelona va ser simplement un tràmit legal, mentre que el veritable conveni financer es va concretar a Suïssa. Segons Vasco, aquest contracte privat va ser dissenyat per garantir que Urdangarin rebés una significativa quantitat de diners sense aixecar sospites sobre el seu origen. Vasco suggereix que tot el procés va ser una manera d'encobrir la veritable naturalesa dels acords financers.
La vida de fills d'Iñaki Urdangarin no concorda amb la 'versió oficial'
L'acord formal a Barcelona va estipular que Urdangarin se separaria "sense indemnització ni pensió" i que ambdós pares compartirien les despeses dels seus fills fins que aquests assolissin la independència econòmica. Tanmateix, Vasco argumenta que aquesta versió és difícil d'acceptar considerant l'estil de vida luxós que Urdangarin manté. I conclou que l'acord a Suïssa va ser la veritable clau darrere de l'estil de vida acomodat d'Urdangarin.
Aquest complex entramat revela com la família reial hauria manipulat els aspectes econòmics del divorci, utilitzant estratègies per protegir-se de l'opinió pública i assegurar que els acords econòmics siguin beneficiosos per a Urdangarin. La situació posa de manifest la intricada xarxa de compensacions i secrets que envolten a la família reial espanyola.