La infanta Elena va ser la primera filla de la relació de Joan Carles I i la reina Sofia, i no precisament la més estimada. Els emèrits es van casar per obligació i van mantenir ràpidament relacions íntimes per donar a llum el futur rei d'Espanya. Tanmateix, el primer naixement va ser una nena per a enuig de l'exmonarca. El fill de Joan de Borbó va estar a punt de canviar la Constitució per no ficar-se al llit amb la seva dona mai més, però va creure que la seva filla gran no estava preparada per heretar el tron. La veien com una noia sense capacitats.
Elena era infanta, però tampoc no va poder ser feliç i fer el que volgués. La seva il·lusió era convertir-se en ballarina, de fet els seus pares la van haver d'apuntar a extraescolars perquè estigués entretinguda i no donés gaire guerra. Tenia unes ordres per complir, pertanyia al cognom Borbó i havia de comportar-se com tal, mai no seria una dona anònima. Per a súmmum, en el seu cas, Elena va complir el que li demanaven els seus pares i es va casar amb un aristòcrata, però que també li va imposar les seves normes. Va quedar relegada a la figura de l'home. La van obligar a vestir-se com ell volia. Això no era amor, i va tardar poc a adonar-se que ella no estava enamorada.
La infanta Elena mai no va poder tenir la seva pròpia personalitat
Quan es va casar amb Jaime de Marichalar, les trobades amb les seves amigues eren menys freqüents. Envejava molt les seves companyes perquè podien anar vestides com volguessin de la forma més còmoda, o a l'última moda. L'exduc li deia com havia de vestir-se. "Quin gust, filla! Jo em poso qualsevol sabatilla i Jaime em mata. No puc ni portar-les a casa!". Però és que la infanta Elena ja arrossegava aquest problema des de la seva infantesa. La reina Sofia també l'obligava a vestir-se com ella volia, com creia adequat.
"Juliet Mike (Jaime de Marichalar) va ser i és un cavaller. No hi va haver enamorament sobtat, però ella es va anar enamorant". I va afegir: "Ella es casava amb un Marichalar, el fill de l'austera senyora Concepción Sáenz de Tejada i Fernández de Bobadilla i s'emparentava amb una antiga casa nobiliària soriana. Tot sense estridències i al seu lloc, com li agrada a l'alta societat espanyola. I, a més, no tenia passat. La Reina estava encantada. Aquesta mateixa aristocràcia, que mai no l'havia mirat amb bons ulls quan va arribar de Grècia, donava ara la seva aprovació al matrimoni de la seva filla".
I afegeix aquesta amiga: "Ella sempre havia estat la infanta del poble pla. Però des que es va casar va anar perdent l'espontaneïtat, com la que mostrava quan sortia a sopar a qualsevol taverna en texans. Jaime, potser de manera involuntària, la va anar separant del seu grup de sempre. Ell volia formar part de la beautiful people, li agradava la passarel·la, es permetia frivolitats com anar en patinet pel carrer Serrano, mentre ella volia portar una vida més casolana. De sobte tenia l'agenda atapeïda d'actes. N'apareixia cada vegada més sovint vestida d'alta costura. Maquíssima i trencadora. I va començar a oblidar aniversari, a faltar a trobades... Abans estava més atenta als problemes aliens i en va començar a tenir massa de propis. Són cicles naturals", diu gairebé justificant-la.
La infanta Elena va haver de posar-se en tractament per voler-se ella mateixa sense dependre de ningú.
