La infanta Elena viu sempre amb l'ai al cor. No es pot relaxar, pobreta: si es distreu un minut, el seu entorn prepara una de grossa. La seva vida sempre ha estat així, des que va néixer fa 59 anys. Era la primogènita de Joan Carles i Sofía, prínceps i futurs reis quan Franco fes el traspàs de poder. Traspàs, mai millor dit. Encara haurien d'esperar 12 anys fins que morís el dictador. Elena, però, ja sabia que ella no arribaria mai tan lluny, no seria reina. El masclisme imperant, tan present a la seva dinastia, i qüestions molt més feridores amb el pare com a protagonista tenen la culpa: Jaime Peñafiel ho explicava sense ambages, "Juan Carlos dudaba de la estabilidad emocional de su primogénita, la Infanta Elena, a quien no consideraba en condiciones, digamos intelectuales, para ser la heredera". Cruel.
Bé, cruel per a molta gent, però no per al patriarca borbònic ni per a la mateixa interessada. Si més no això és el que assegura algú que ha estudiat molt a la infanta: es presenta com la seva biògrafa, va escriure unes memòries no autoritzades sobre ella. És María José Lorenzo, que acaba de dir això al 'Socialité' de Telecinco: "El título de infanta es suficiente para ella. Sin embargo, Juan Carlos siempre está pendiente de su primogénita para que no se sienta inferior". Se'n diu remordiments, càrrec de consciència. Per això l'Elena "es su ojo derecho. Siempre la cuidó, siempre la protegió. Quizás porque era esa niña destronada, ¿no?" Tan destronada que va ser ell qui la va desposseir. Per petar-se de riure... o fer-te un fart de plorar.
La infanta Elena, sense corona però amb un pes enorme sobre les espatlles: la seva filla Victoria Federica, "una princesita"
En tot cas, Elena de Borbó, diu l'autora, es va empassar el gripau com a una nena obedient. "Desde el principio ha asumido su papel: ser la hija mayor de los reyes de España, y creo que nunca se planteó ser reina ni lo echó en falta. Ha sido educada en la importancia de la monarquía como institución". Més important que la condició de dona, vaja. No té la corona al cap, però té una altre pes sobre les espatlles: una "princesita" a casa. Una capritxosa, desobedient, que fa el que li rota, exhibicionista i molt de la gresca: Victoria Federica. La relació és dolenta, com s'ha explicat moltes vegades, malgrat que hagin aparcat les hostilitats a Atenes. Froilán hi té molt a veure, s'ha marcat un Isabel Pantoja, "los focos a mi persona". Els fills que té amb Jaime Marichalar no la deixen viure. I part de la culpa l'aboca sobre l'ex marit aristòcrata: creu que si la Vic s'està perdent, entestada en la seva obsessió de ser influencer, és per culpa d'en Jaime: "Tienen discrepancias más importantes de los que pensaríamos. En el fondo de su corazón siempre va a decir: "¡Tú tuviste la culpa!""
Classisme i rancúnia: per això detesta Elena la seva cunyada, la reina Letícia
Sanz acaba de posar més sal i pebre al retrat d'Elena, titllant-la de classista contra la seva cunyada, la reina Letícia. La detesta, sempre ha estat així. Si fos per ella, el germà Felip mai s'hagués casat amb "una plebeya. Su llegada fue un verdadero escándalo para ella. Es un poco clasista. Cuando se enteraron de la intención de casarse, "¡Por favor! Divorciada, hija de padres divorciados, atea"... costó mucho". Però ni veu, ni vot, clar. Una animadversió que després se'n tornaria rancúnia: un altre llibre sobre la infanta, el de Núria Tiburcio, explicava que no li va perdonar mai la seva proximitat amb Marichalar. "Ambos han se profesan un cariño y aprecio mutuo, que no desapareció tras la separación. La esposa de don Felipe se convirtió en un baluarte de Jaime".
El que són les coses: Elena, la de sang blava i que havia de ser reina, criticava Letícia per plebea i divorciada. Qui té ara la corona i qui té un marit? No hay más preguntas, señoría.