La fortuna del rei emèrit Joan Carles I ha estat sempre un tema enigmàtic, ple d'especulacions i envoltat de secrets financers. Amb un patrimoni estimat en uns 1.800 milions d'euros, que inclouen tant l'herència del seu pare com una sèrie de regals i donacions rebudes durant el seu regnat, l'administració d'aquests béns ha estat motiu d'estratègies financeres meticuloses i discretes, especialment per assegurar la transmissió d'aquests actius als seus hereus, evitant alhora la intervenció del fisc espanyol.
Segons va informar Vozpopuli, la infanta Elena, amb l'ajuda de l'excoronel de l'Exèrcit de l'Aire i assistent personal de confiança de Joan Carles, Nicolás Murga, ha dut a terme la venda de desenes de propietats a les principals ciutats d'Espanya, com Madrid i Barcelona. Aquests immobles, el número dels quals supera la quarantena, formen una part important del patrimoni de Joan Carles I, i la venda s'ha considerat estratègica per facilitar l'accés de les seves filles, les infantes Elena i Cristina, a la seva herència, que es pretén deixar en forma líquida i en ordre per al moment en què ell no pugui gestionar-la.
Joan Carles I transforma les seves propietats en diners per facilitar l'herència a les infantes Elena i Cristina
Les gestions de venda inclouen propietats situades en diferents regions d'Espanya, com Catalunya i Galícia. La necessitat de liquidar aquests béns respon també a l'estratègia d'evitar complicacions fiscals, ja que gran part d'aquests immobles estan a nom de tercers, com amics del monarca, el que complica encara més la tinença d'aquests actius en el futur. A través de la fundació creada a Abu Dhabi, en la que les filles del rei emèrit figuren com a patrones, tant Elena com Cristina asseguren la transmissió de la seva herència amb els avantatges fiscals d'aquesta jurisdicció i sense la intervenció d'Hisenda espanyola.
El paper de Nicolás Murga en aquesta sèrie d'operacions resulta clau. Murga s'encarrega de la logística de les vendes i altres operacions des de l'estranger, assegurant-se que cada transacció es dugui a terme amb precisió i discreció. Aquesta aliança entre Elena i Murga ha resultat efectiva per convertir aquestes propietats en diners líquids, proporcionant així a les infantes la possibilitat de rebre la seva herència sense el risc d'un escàndol fiscal. Alguns documents han estat posats en ordre durant viatges a París i Ginebra, aprofitant les trobades familiars fora d'Espanya per abordar aquests temes sense la mirada pública.
Aquestes accions reflecteixen la voluntat de Joan Carles de deixar la seva herència organitzada i lliure de traves per a les seves filles. Les decisions sobre els actius del rei emèrit també demostren la coordinació del seu entorn immediat en un esforç conjunt per complir el seu desig d'assegurar el traspàs del seu patrimoni sense la intervenció del fisc. A mesura que aquesta liquidació de béns continua, sorgeixen preguntes sobre la transparència d'aquestes transaccions i el possible retorn de Joan Carles a Espanya, una tornada que, sens dubte, causaria un gran enrenou en la vida pública.