La Família Reial i la ultradreta estan molt unides. Tenen llaços comuns molt sòlids: un dictador, la unitat d'Espanya, la bandera i la festa nacional. Amb 'festa nacional' ens referim, evidentment, a la sagnant pràctica d'assassinar animals en una plaça engalanada amb la rojigualda, és clar. Alguns membres de la reialesa intenten dissimular aquesta relació tan estreta, d'altres no. '¿Pá qué?'. Si tothom sap de quin peu van coixos, oi?. Doncs això, que gent com la Infanta Elena s'exhibeix sense cap tipus de vergonya en actes festius per a 'mucho españoles'. Un sarao com el que es va celebrar en una penya taurina de Madrid, 'Las Meninas de España', un acte que va aplegar la flor i la nata d'aquesta parròquia tan particular.
L'Elena ja fa com la seva filla: no es perd una festa ni per tot l'or del món. I la que tenia lloc en un restaurant de la capital d'Espanya, organitzada per la dona del torero Jaime Ostos (expert en xous televisius, com el seu fill), era una d'aquelles subratllades a la seva atapeïda agenda. Sobretot perquè ella era una de les premiades de la nit, com a aficionada cinc estrelles d'aquesta barbàrie. És una "Menina" amb medalleta. La van rebre com a una superestrella, fent sonar l'himne d'Espanya a tot drap. Segons explica La Razón, allò era un èxtasis col·lectiu: "Los 100 invitados se levantan y aplauden. Algún Viva España se exclamó con fuerza". Amb molta força, veient la llista de convidats de l'esdeveniment.
‼️CHISMÓGRAFO | La noche que la Infanta Elena compartió mesa y mantel con Santiago Abascal https://t.co/INAi0jn9WJ
— ESdiario (@ESdiario_com) November 23, 2021
Convidats com el líder de VOX Santiago Abascal, qui, a més a més, va ocupar la taula d'honor amb la Borbó. Allò va ser un festival, un bany de multituds, un no parar d'aixecar-se de la cadira per immortalitzar-se amb aquests dos tòtems de la pàtria. Van eclipsar d'altres VIPS, com les periodistes Mariló Montero o Nieves Herrero, o toreros com Morante de la Puebla. També hi va anar una altra ultra molt coneguda, Rocío Monasterio. Però els flashos, les mirades i les oïdes eren totes per l'Elena, qui per cert portava missatge des de l'Orient. No dels Reis Mags, no. Era concretament des d'Abu Dhabi, l'amagatall del seu pare.
Quines paraules volia adreçar el fugit a la tropa? Un ple d'emoció, de companyonia, de nostàlgia: "Me ha dicho que dé recuerdos a todos”. Més aplaudiments. Potser Joan Carles els va sentir des de la seva gàbia d'or, augmentant la seva ansietat per tornar a saludar un per un als seus col·legues de tradicions i ideals. També va dedicar una frase a la seva filla Victòria Federica, aclamada com a 'influencer de España y olé'. Resulta que la jove havia d'anar a la cita, però finalment va trobar una festa més divertida. La mare clavant una pulleta o una banderilla: “Iba a venir, pero ya saben cómo son los hijos, que de pronto cambian de opinión”. Rialles enllaunades, segur. Quina festassa.
Una nit de joia per a l'espanyolisme medieval i tauricida. Joan Carles is in their minds. L'enyoren. El necessiten. El somien. Quin país.