La infanta Elena és considerada la més Borbó de tota la família, destacant-se com una fervent defensora del seu pare, el rei Joan Carles I, i del seu llegat. Aquesta lleialtat infrangible li ha generat més d'un enfrontament amb el seu germà, Felip VI, i amb la reina Letícia. Elena culpa els actuals reis de tots els infortunis que han recaigut sobre Juan Carlos, considerant la seva abdicació i posterior exili com a actes profundament injustos. Per a ella, aquestes decisions van representar una humiliació pública d'abast internacional. Durant el discurs d'abdicació del seu pare, la infanta va ser present, visiblement emocionada i amb llàgrimes als ulls, aplaudint Juan Carlos malgrat el que alguns van considerar un comportament inapropiat en aquest context.
A partir d'aquell fatídic moment, la família reial es va dividir. Felip VI es va veure obligat a prendre mesures dràstiques, retirant la seva germana i la resta dels membres de la seva família paterna de qualsevol funció institucional i eliminant el sou que rebien de l'Estat. Aquesta decisió es va prendre per protegir el futur de la seva filla Leonor i preservar l'estabilitat de la corona, ja que el cognom Borbó estava greument afectat pels escàndols. Tanmateix, segons alguns experts en assumptes de la Casa Reial, com Jaime Peñafiel, darrere d'aquestes decisions podria estar la influència de Letizia.
Peñafiel argumenta que Felip VI, en un acte d'aparent confrontació amb el seu pare, el va desposseir de la seva herència i el va castigar fins al punt de la humiliació, apartant-lo de la vida pública de manera abrupta i eliminant la seva assignació econòmica. Segons el cronista, Letizia hauria exercit un paper clau en aquesta ruptura familiar. Relata que en una acalorada discussió amb Felipe, la reina consort l'hauria pressionat de manera agressiva perquè tallés definitivament els llaços amb el seu pare, malgrat els intents del rei per raonar i expressar la seva preocupació per l'impacte que això tindria a Juan Carlos. Peñafiel afirma que Letizia, en la seva posició, no només buscava consolidar-se com a reina consort, sinó que també aspirava a convertir-se en una figura central en la monarquia, actuant gairebé com una reina mare.
Felipe va donar el cop més dur a Juan Carlos i a la família
La nit en què es van prendre aquestes decisions va ser una de les més fosques i difícils per a la Casa Reial. Felip VI, desconcertat pel dolor d'haver hagut d'actuar en contra del seu propi pare, va buscar consol als braços de la reina Sofia, passant la nit a Zarzuela en lloc de tornar al Pavelló del Príncep. No volia que les seves filles, Leonor i Sofia, ho veiessin en un estat tan vulnerable. Malgrat el seu dolor, Felipe va entendre que, com a rei, havia de prendre decisions difícils pel bé de la monarquia, fins i tot quan aquestes l'enfrontaven a la seva pròpia família.
Finalment, Juan Carlos va continuar vivint a Zarzuela fins que se li va ordenar exiliar-se, amb la prohibició de tornar al palau, una decisió que, segons alguns, també va ser influïda per Letizia. Tanmateix, sembla que Felip VI podria estar reconsiderant el poder que Letizia ha exercit en aquestes situacions, ja que alguns suggereixen que la recent campanya de desprestigi en contra seu podria ser un senyal que el rei ha decidit que és hora de frenar la influència de la seva esposa.
