Des que Joan Carles I es va exiliar als Emirats Àrabs Units l'agost del 2020, el seu cercle de confiança ha estat clau per al seu benestar. Tanmateix, la lleialtat dels seus escortes està començant a trontollar. Després de quatre anys a Abu Dhabi, diversos membres del seu equip de seguretat han manifestat el seu desig de tornar a Espanya, la qual cosa ha encès algunes alarmes. Especialment en la seva filla gran, la infanta Elena, que sempre ha estat molt del seu pare.
L'equip de seguretat de Joan Carles I està format per militars retirats de màxima confiança. Entre ells destaquen Vicente García-Mochales (Mochi) i el caporal primer Cabello. Aquests homes, els més propers a l'emèrit, han estat molt més que simples escortes; han actuat com a assistents personals, confidents i, en molts casos, com l'única família reial de l'emèrit en el seu exili forçat.
Els escortes estan farts de la vida que porten a Abu Dhabi
No obstant això, el cansament i la distància hi han fet efecte. Viure a Abu Dhabi, malgrat el seu luxe, suposa un aïllament constant. Lluny de les seves famílies i amics, sense possibilitat de gaudir d'una vida normal, molts dels escortes han començat a sentir-se atrapats. La decisió de demanar el trasllat a Espanya és una qüestió de benestar personal.
Davant d'aquesta situació, la infanta Elena hauria decidit intervenir. Conscient que la possible renúncia dels escortes seria un cop duríssim per al rei emèrit, ha optat per la via més ràpida i efectiva: oferir-los més diners perquè es quedin. La infanta Elena sap que el seu pare depèn emocionalment del seu equip de seguretat. La sola idea de perdre els seus homes de confiança li resultaria insuportable. Per això, sense consultar-ho amb ell, hauria intentat aturar la crisi a la seva manera.
La infanta Elena vol solucionar el problema amb diners
La seva estratègia ha estat directa: oferir una recompensa econòmica major perquè els escortes reconsiderin la seva decisió. Més diners, més comoditats, més beneficis. Tot per tal que segueixin al costat del rei i no el deixin sol en el seu exili.
Però la qüestió no és monetària. Els diners no són el motiu de la renúncia. No és una qüestió de salari insuficient, sinó de la falta de qualitat de vida. Cap quantitat de diners no pot reemplaçar els anys lluny de les seves famílies, la sensació d'estar desconnectat dels seus orígens i la impossibilitat de reprendre les seves vides a Espanya.
Encara que la infanta Elena ha mogut fitxa en un últim intent per retenir-los, no sembla que vagi a aconseguir-ho. Molts escortes han deixat clar que no es tracta d'una negociació financera, sinó del seu benestar personal.