Madrid va acollir divendres un casori aristocràtic. Un cosí de Tamara Falcó passava per l'altar, Felipe Matossian Falcó, unint el seu destí a Ina Morenés. La marquesa, evidentment, no s'ha perdut l'enllaç, i ha intentat transmetre amor i alegria al costat del seu marit Íñigo Onieva, malgrat arribar-hi per separat. L'esdeveniment era de campanetes, d'aquella societat madrilenya VIP i rància, amb presència fins i tot d'una Borbó: la infanta Elena. Assistia a l'enllaç, afortunadament ja sense la bota ortopèdica que lluïa després de patir un accident amb el seu cavall. Tampoc la recent intervenció per eliminar-li les cataractes d'un dels seus ulls han impedit que es presentés a la cerimònia religiosa. Semblava alegre i divertida a la sortida de l'ofici, entre amics i iguals. En la seva salsa.
La cita tenia interès mediàtic per la presència de la Falcó, però Elena era un premi extra que els informadors allà desplaçats no han volgut desaprofitar. Mentre la seva filla donava la nota en un vagó de l'AVE, la sempre dolça i amable infanta, segons Terelu Campos, intentava escapolir-se de les preguntes fent servir el manual patern, el de la campechanía. Acudit fàcil i obvi, "yo no me caso, yo no me caso", i corrent a refugiar-se al seu cotxe, amb la seva escorta. En un primer moment, amb una ganyota semblant a un somriure, a una rialla còmplice. Era, en realitat, una màscara per intentar contenir la seva mala lluna habitual i el seu menyspreu per aquells que, cosa inaudita, acostumen a fer-li massatges i riure-li les gràcies.
Les preguntes dels reporters no eren res de l'altre món, però a cada qüestió la caldera interna de la Borbó anava afegint pressió i temperatura. Podia esclatar en qualsevol moment. Ha aguantat tot el que ha pogut durant el curt trajecte fins a la porta del cotxe, però en tocar la superfície del vehicle el seu organisme s'ha relaxat. Cos i ment, tots dos alhora, transformant la somrient infanta en un ésser que remuga, un barrufet rondinaire. Estava fins al capdamunt de preguntes, però no volia armar un nou escàndol. Tanmateix, li ha sortit de l'ànima un "madre mía...", mentre torçava el rostre i, per art de màgia, tornava a ser ella, la de sempre. La infanta Elena, la de poques bromes.
Clica a la imatge per veure el vídeo:
No necessitem cap expert que interpreti el lament de la infanta: bàsicament és 'qué coñazo, qué pesados, me quiero ir'. Això és el que diu Elena quan es pensa que ningú la sent, però l'han tornat a caçar. La premsa li provoca repulsió, i només canvia el rictus quan el que té davant és de la seva corda... i té un nom altisonant. Amb els xitxarel·los que fan el carrer per als poderosos de les empreses, ni aigua. Quina elegància la dels Borbons, si és que se'n fan estimar. 'Madre mía', Elena.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!