La infanta Elena, segons molts observadors, encarna l'esperit més autèntic de la família Borbó. La seva postura ha estat sempre clara: és una fidel defensora del llegat del seu pare, Joan Carles I, i no oculta el seu descontentament amb les decisions de Felip VI, especialment aquelles que considera humiliacions cap a l'emèrit en els últims anys. Encara que es va mostrar emocionada durant la proclamació de Felip com a rei d'Espanya, no comparteix la decisió de la seva abdicació ni de bon tros el seu exili a milers de quilòmetres de la seva casa. De fet, la infanta Elena ha mantingut una relació propera i constant amb el seu pare, visitant-lo en nombroses ocasions i acompanyant-lo en les seves escapades a Sanxenxo. És evident que desitja estar al seu costat el màxim de temps possible, conscient que els anys avancen i el seu temps junts podria ser limitat.
La gratitud d'Elena cap a Joan Carles I va més enllà de l'emocional, ja que el rei emèrit va ser determinant en la seva estabilitat econòmica. Va ser ell que li va aconseguir un lloc en la Fundació Mapfre, on percep un salari anual de 300.000 euros, és a dir, uns 25.000 euros mensuals. Malgrat aquest elevat ingrés, la infanta enfronta dificultats per administrar els seus diners. És coneguda per ser poc estalviadora i tenir hàbits de despesa excessiva, invertint gran part dels seus ingressos en compres impulsives. Aquest comportament l'acompanya des de la seva joventut.
L'addicció de la infanta Elena per les compres compulsives
En la seva adolescència, Elena va desenvolupar una fascinació particular per la telebotiga. Segons s'ha reportat, era habitual que adquirís una àmplia varietat de productes, especialment aquells que prometien pèrdues de pes ràpides i senzilles. Aquest hàbit va arribar a preocupar profundament els seus pares, Juan Carlos i Sofia, que no eren d'acord amb aquestes despeses descontrolades. Per evitar reprimendes, la infanta va trobar en els germans Fuster, amics propers de la família, uns aliats que l'ajudaven a rebre i ocultar els paquets a la seva casa familiar.
Segons testimonis recollits per alguns mitjans, en la dècada dels 90, les nits al Palau de la Zarzuela tenien un protagonista inesperat: la telebotiga. Elena repetia un ritual nocturn gairebé diàriament, comprant una àmplia gamma de productes. Encara que mostrava interès per tota mena d'articles, la seva debilitat eren els relacionats amb la pèrdua de pes. Aquest hàbit, mantingut en secret, va poder haver desembocat en problemes més greus d'haver-se fet públic, però els seus amics la van ajudar a encobrir-lo.
Al llarg dels anys, Juan Carlos ha sostingut financerament la infanta Elena i els seus fills, Victoria Federica i Froilán, proporcionant suport econòmic continu. Aquest suport ha estat fonamental per mantenir el seu estil de vida, que sovint sembla excedir els límits de la prudència financera.
