La intervenció de Joan Carles en els aspectes econòmics de la seva família reial ha estat objecte de moltes crítiques al llarg dels anys, ja que alguns consideren que aquest suport constant ha mantingut els membres de la família en una zona de confort, dificultant la seva independència i responsabilitat personal. A més, ha posat en dubte la capacitat d'autogestió dels membres de la família reial, la qual cosa ha alimentat rumors sobre la falta de preparació d'aquests per enfrontar els desafiaments fora de la protecció del monarca.
En aquest escenari, la infanta Elena cobra un protagonisme especial. No només li ha proporcionat un suport econòmic, sinó que també li ha assegurat una estabilitat financera que de cap altra manera no hauria estat possible atesa la seva dificultat per estalviar o planificar les seves despeses. I és que Elena ja va demostrar en la seva adolescència que no sap controlar la seva economia com deuria.
La infanta Elena va tenir un problema d'addicció a les compres
La infanta Elena, filla gran dels reis emèrits Joan Carles I i Sofia, ha estat una figura habitual en els mitjans, no només pel seu rol dins de la família reial, sinó també per certs aspectes de la seva vida personal que han atret l'atenció pública. Però hi ha un tema del qual poc s'ha parlat. Un que prové d'un problema diagnosticat en la seva adolescència.
Des de la seva joventut, Elena ha enfrontat problemes que, en algunes ocasions, han estat percebuts com una lluita constant contra certs hàbits de compra compulsiva. Aquest comportament es va desenvolupar en gran part durant els seus anys d'adolescència, quan va començar a sentir-se atreta pel món de la telebotiga. Durant les seves nits en Zarzuela, no era estrany que la infanta es dediqués a adquirir productes relacionats amb benestar i bellesa, sovint sense una necessitat real d'aquests articles, el que va generar preocupació dins de la família reial.
Joan Carles I pagava les factures
El que va començar com una curiositat passatgera es va convertir amb el temps en una rutina diària difícil de controlar. Segons alguns reports, la infanta Elena es veia especialment atreta pels productes prometedors de ràpida pèrdua de pes. Aquest patró de comportament, encara que oculto durant anys, va ser notori dins del cercle familiar i proper.
Els pares de la infanta, conscients de la situació, van intentar intervenir en diverses ocasions. Tanmateix, va ser Joan Carles I, el rei emèrit, que va prendre la iniciativa de brindar-li suport econòmic per ajudar-la a gestionar les seves finances de manera més estable. A causa de la seva situació, la infanta va començar a rebre una pensió mensual de part del seu pare, la qual cosa li va permetre tenir un suport econòmic constant i evitar més complicacions financeres. Aquesta pensió vitalícia ha estat crucial per a Elena, que no ha mostrat una habilitat excel·lent en la gestió dels seus recursos financers, a causa dels seus hàbits de despesa impulsius.