Les relacions extramatrimonials de Juan Carlos són bé conegudes públicament, fins i tot per la reina Sofia, que va descobrir les seves múltiples infidelitats, inclosa la seva aventura amb Bárbara Rey. El rei emèrit va contreure matrimoni amb la mare dels seus tres fills per imposició. Juan de Borbón va posar fi a la seva relació amb Olghina de Robilant i, a partir de llavors, només va mantenir vincles íntims amb la germana d'Irene de Grècia amb l'objectiu de tenir descendència, particularment un futur rei per a Espanya. Lamentablement, els dos primers fills van ser nenes, Elena i Cristina. Juan Carlos va estar a punt de modificar la Constitució perquè la seva filla gran pogués convertir-se en reina.
El matrimoni entre Juan Carlos i Sofia va ser obligat i en cap moment no hi va haver amor entre ells. Ell estava enamorat d'una periodista, mentre que ella sentia una profunda atracció per Harald de Noruega, qui no va correspondre els seus sentiments. L'única opció viable per a Sofia va ser casar-se amb Juan Carlos, el pare dels seus tres fills. Els monarques buscaven un hereu home, ja que en aquell temps només els homes podien heretar el tron. Després de dues filles, Sofia va quedar embarassada novament després de diversos intents, i finalment va néixer Felipe. A partir de llavors, el matrimoni es va separar físicament, dormint en habitacions diferents i portant vides independents. Només aparentaven normalitat en els esdeveniments institucionals.
La infanta Elena no estava preparada per ser reina
Felip VI es preparava per ser el rei d'Espanya. En la seva joventut, va experimentar la llibertat i independència, estudiant fins i tot fora del país, la qual cosa li va permetre emancipar-se completament. Joan Carles I intentava controlar-ho, ja que Felipe era incontrolable, especialment quan va començar a tenir les seves primeres relacions amoroses.
El jove príncep freqüentava festes en llocs comuns, on coneixia dones de la mateixa condició, a qui els seus pares consideraven plebees. Juan Carlos i Sofia tenien una llista de candidates de sang blava per a Felipe, però ell va desobeir, mantenint relacions únicament amb dones comunes. Felipe no estava disposat a tenir un matrimoni infeliç com el dels seus pares, basat en obligacions i sense amor.
En més d'una ocasió, Felipe es va enfrontar als seus pares i va estar a punt de renunciar a la corona. Un moment crític va ser quan Juan Carlos li va prohibir casar-se amb Letizia. En resposta, Felipe va donar un ultimàtum i va amenaçar d'abdicar. Juan Carlos, enfadat, va parlar amb la infanta Elena perquè es preparés per assumir el tron com la filla gran. Afortunadament, van aconseguir convèncer Felipe a temps, ja que Elena no volia ser reina, no estava preparada i no tenia interès en el lloc. Si la situació hagués estat diferent, Froilán hauria estat el príncep d'Espanya en l'actualitat.