Les relacions extramatrimonials de Juan Carlos són de coneixement públic, fins i tot per a la reina Sofia, que va descobrir les seves nombroses infidelitats mentre ell es trobava secretament amb Bárbara Rey. El rei emèrit es va casar amb la mare dels seus tres fills per obligació. Juan de Borbón va acabar el seu vincle amb Olghina de Robilant i, des d'aleshores, només mantenia relacions íntimes amb la germana d'Irene de Grècia per tal de tenir descendència, el futur rei d'Espanya. Desafortunadament, els dos primers naixements van ser nenes, Elena i Cristina. Juan Carlos va estar a punt de modificar la Constitució per fer reina a la seva filla gran.
Juan Carlos i Sofia els van obligar a casar-se. En cap moment no es van voler. Ell estimava la periodista, mentre que ella perdia el cap per Harald de Noruega. Tanmateix, no va anar corresposta i l'única opció era el pare dels seus tres fills. La intenció dels reis era el naixement d'un home que heretés el tron en el futur, perquè anys enrere era l'home l'únic vàlid per a aquest final. Després de dos naixements, en el tercer embaràs, que va arribar després de diversos intents, va néixer Felipe. A partir d'aquell moment, el matrimoni va dormir sempre en habitacions separades i va fer la seva vida independent. Només aparentaven normalitat quan se n'anaven a un acte institucional.
Felip VI es preparava per ser rei d'Espanya. Encara que quan va arribar a la seva etapa de joventut i va assaborir la llibertat i independència, el llavors príncep també va estudiar fora d'Espanya, es va alliberar totalment. Joan Carles I l'havia de lligar en curt. Era incontrolable, encara que el que menys va agradar als seus pares és quan va començar a tenir les seves primeres relacions.
Juan Carlos, baralles amb Felipe
El príncep sortia molt de festa per locals molt normals, i coneixia dones normals, el que Juan Carlos i Sofia denominen plebees. Ells tenien una llarga llista de candidates, totes elles de sang blava, però el germà d'Elena i Cristina no va fer cas a cap. Totes les seves relacions van ser amb plebees. I és que Felipe no anava a mantenir un matrimoni infeliç com el dels seus pares, només per obligar-lo a casar-se amb algú a qui no estimava.
En més d'una ocasió es va regirar contra els seus pares. Va estar a punt d'abandonar la corona. De fet, quan Juan Carlos no el va deixar casar-se amb Letizia va donar un cop sobre la taula i va amenaçar de deixar el tron. L'emèrit estava molt emprenyat i va parlar amb la infanta Elena perquè estigués preparada. Com a filla gran seria la seva missió. Tanmateix, va aconseguir convèncer-lo a temps, i menys malament perquè Elena no volia ser reina, no estava preparada ni tan sols li feia il·lusió. Froilán hauria estat el príncep d'Espanya en l'actualitat.