En el seu últim relat, Pilar Eyre revela un nou capítol sobre les tensions que van marcar la relació entre la reina Sofia i les seves cunyades, les infantes Pilar i Margarida. Malgrat que amb el pas del temps moltes d'aquestes disputes s'han camuflat sota el silenci, l'escriptora reviu els conflictes que van definir la relació entre aquestes dones, especialment la profunda hostilitat de Margarita cap a Sofia, a qui considera una traïdora. Segons Eyre, aquesta enemistat està profundament arrelada en el menyspreu cap a les estratègies que la reina grega va utilitzar per consolidar el seu poder i allunyar les seves cunyades.
Des de la seva arribada a Espanya el 1962, Sofia de Grècia va ser vista amb recel per les infantes, que es van sentir desplaçades per una dona que, a ulls d'elles, actuava amb finalitats molt diferents dels d'una esposa tradicional. Pilar i Margarita mai no van perdonar a Sofia les seves maniobres polítiques, que, segons elles, no només buscaven assegurar el tron per al seu espòs, sinó que també implicaven una clara traïció a la família Borbó. Margarita, la més reservada de les dues, guardava un rancor profund cap a Sofia pel que considerava una manipulació descarada per ascendir al poder, i no va dubtar a manifestar les seves opinions sobre ella.
Les germanes de Joan Carles I sempre van veure la reina Sofia com una traïdora
Pilar, per la seva part, es va mostrar més oberta en les seves crítiques cap a Sofia. Recordant les múltiples ocasions en què la princesa grega es va distanciar de la família Borbó, Pilar mai no va deixar de recalcar la seva falta de lleialtat cap al llinatge. En paraules de l'escriptora, Pilar veia Sofia com una dona ambiciosa que, més que una germana política, actuava com una intrusa en els assumptes de la família reial espanyola. Durant el casament de Pilar, un gest de menyspreu, on els assistents victorejaven "Visca el Rei, no viva Juanito!", reflectia el menyspreu que la família Borbó sentia per l'estratègia de Sofia.
Però el conflicte no es va limitar només a aquelles primeres etapes del matrimoni de Sofia amb Joan Carles. La distància es va incrementar quan Franco va designar l'ara emèrit com el seu successor. En aquell moment, Sofia va jugar la seva carta més decisiva, pressionant el seu espòs perquè el seu pare, don Joan, renunciés als seus drets dinàstics.
Fractures que mai es van tancar
Aquesta jugada va deixar les infantes, Pilar i Margarita, en una posició difícil. Margarita mai no va perdonar Sofia per això, i les tensions en van augmentar encara més, especialment quan les infantes van decidir no assistir a l'acte crucial en el qual Joan Carles va ser nomenat successor. Margarida, encara més convençuda de la traïció de Sofia, es va apartar encara més d'ella.
Encara que la reina Sofia va intentar en el seu moment suavitzar les relacions amb les seves cunyades, les ferides mai no van cicatritzar. Pilar i Margarita mai no van acceptar del tot Sofia, i, en privat, la infanta Margarita va deixar clar en diverses ocasions el que pensava de la seva cunyada: la veia com una dona sense principis que només buscava el seu propi benefici. Malgrat que el protocol sempre requeria que mantinguessin les aparences en públic, darrere dels somriures forçats es trobava un profund malestar. Una tònica bastant habitual en la monarquia espanyola.