La infanta Sofia segueix les passes de la seva germana princesa i futura reina d'Espanya, Elionor. Els seus pares han determinat que segueixin camins paral·lels. Després de l'etapa escolar i l'institut, un parell d'anys internes a l'estranger, a veure món, a despertar, a treure's la son de les orelles com a nenes ultraprotegides a Zarzuela. A veure, que l'UWC Atlantic College de Gal·les no seria el paradigma d'entorn hostil ni deixat de la mà de Déu, però almenys permet que les nenes espavilin. I facin les coses que toquen a joves com elles, quelcom que a Madrid sempre han tingut ben fumut. Vestir-se com vulguin, endrapar sense el control matern i començar a introduir-se en el món de les gresques i els amors primerencs. Ja només per això, sempre ens quedarà Gal·les.
Sofia és el relleu royal espanyol als murs medievals del recinte educatiu. I s'ha de dir que arriba amb la lliçó apresa. Elionor l'ha posat en situació pel que fa als usos i costums de l'indret, amb especial èmfasi en el tema festa. Segons s'ha explicat en diferents mitjans, és la primera de la classe. La que s'apunta a un bombardeig. Festa d'inauguració, Halloween, acampades, esdeveniments temàtics. El que calgui. Diu que sí a tot, i deixa empremta. “Es la más popular entre sus compañeros”, diu EsDiario de Federico Jiménez Losantos. Zarzuela sap que el tipus de festa local no tenen res a veure amb la disbauxa del cosinet Froilán, però s'ho miren de prop i contenen la respiració. El control és total. Que no surti cap fotografia compromesa, si us plau.
Parlant de festes i fotografies: l'internat ha publicat un parell de ben curioses, i que formen part d'una activitat festiva de caràcter social. Cuinar productes i vendre'ls per obtenir guanys per a àpats a destinades a projectes solidaris. Han batejat aquesta edició, a través de la qual han arribat a una recaptació de 1.500 lliures esterlines, com la dels sabors 'Ibero-latinos'. Segur que l'espanyola ha pres part en l'activitat, però no tenim gaire clar que hagi estat als fogons. A Zarzuela els donen tot fet, i quan toca parlar de manduca, no només això: també ha de passar pel filtre impenetrable de la fèrria Letícia. Vaja, que no imaginem a les nenes amb un davantal cuinant crestes de tonyina ni xurros. Són verí. Prohibits radicalment, a menys que siguin de quinoa i seità.
Els xurros de la infanta no tenen un aspecte pèssim, la veritat. Una altra cosa és l'acompanyament. Un potet semblant al que et donen a l'hospital per prendre't els medicaments, amb una cullerada d'una xocolata desfeta d'una negror que intimida, i un altre recipient amb una potinga de color marronós poc agraït, textura feixuga i aparença desagradable. Què serà? No ho sabem si ho volem saber. Ara bé, ha de ser per llepar-se els dits: també acompanya les crestes, algunes socarrimades, que van elaborar per als pobres pardalets que comencen a descobrir, d'aquella manera, la gastronomia 'ibero-latina', sigui la que sigui. En tot cas, el que sobra en tots dos plats és greix. Es nota. Traspassa la pantalla. Pobra Letícia, un altre cop traïda. Gal·les és el principi de la fi.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!