Les infantes, nou escàndol a la vista amb diners pel mig, amb Felip mirant: "Es un problema"

A Zarzuela se'ls hi dona molt bé això de fer el paperot i dissimular. Han elevat a art això de posar-se de perfil, fer com si res, amagar la brossa sota la catifa. Però hi ha tanta brossa acumulada que algun dia la catifa no serà suficient per tapar totes les misèries. I en aquest sentit, el rei Felip té una pedra a la sabata en forma de la seva pròpia família. Uns Borbons que el porten pel camí de l'amargura amb les seves accions i amb qui procura tenir el mínim tracte possible, tant ell, com la seva dona Letícia, com les seves filles Elionor i Sofia. La família reial va per lliure, desmarcant-se tant com poden dels reis emèrits, de les infantes o dels fills d'aquestes, que tenen una relació gairebé nul·la amb les seves cosines, les filles dels monarques.

A Felip li fan nosa els seus. Pensa, com també pensa Letícia, que ser a prop de la resta dels Borbons taca la seva imatge. Per això és tan difícil veure'ls junts i per això porta temps mirant d'establir una mena de barrera metafòrica i que els merders dels uns no afectin als altres ni a la seva imatge. Fruit d'aquesta voluntat fa ja uns quants anys que li va donar una puntada de peu a papi Juancar, al qual va enviar ben lluny, al seu retir daurat d'Abu Dhabi. Un emèrit que s'entesta en demostrar que ell no ha fet res dolent i que a la mínima que pot, es deixa caure per Espanya, on li agradaria establir-se novament, però sempre ha de marxar con el rabo entre las piernas. Mira que és a prop Sanxenxo de Zarzuela i Felip no el va a veure ni en pintura quan el seu pare va a navegar i a menjar marisc a Galícia.

A les seves germanes grans, Elena i Cristina també li agradaria enviar-les a pastar fang. Amb una més o menys ho ha aconseguit, vivint a Ginebra després de l'escàndol de l'exduc de Palma Iñaki Urdangarin i el cas Nóos. A l'altra la té a Madrid, lluint bandereta rojigualda i anant a veure els toros. Les dues han estat recentment mencionades a La Sexta. El programa Xplica ha analitzat que tot i el teatrín, no hi ha la distància entre Felip i Joan Carles que ens volen fer creure a palau: "a pesar de la escenificación de un distanciamiento, no hay una ruptura de relaciones", diu el periodista Martín Bianchi arran de la renúncia del Borbó a l'herència del seu pare, que ell titlla de "simbòlica". "En Zarzuela siempre dicen que todo está en el discurso de proclamación. Ahí hay dos elementos, que son la transparencia, que yo creo que lo está poniendo en marcha el rey, y la ejemplaridad, esto es lo más difícil y el Rey lo ha demostrado con su hermana y su padre", diuen. Però Bianchi apunta: "¿Que le ha quitado la asignación a su padre?... Eso solo demuestra que en realidad el rey Juan Carlos no necesitaba el dinero público que le dábamos, sinó que podía vivir perfectamente sin ese dinero, porque lleva años sin asignación oficial".

Bianchi, però, hi veu un problema que esclatarà més d'hora que tard, quan Joan Carles se'n vagi a l'altre barri, i cada any que passa som més a prop de presenciar-ho. I per què el periodista parlava de renúncia simbòlica de l'herència? Perquè primer, caldrà veure què passa quan el rei mori i si finalment Felip accepta l'herència o no. I després, perquè "Sigue siendo un problema que si hay una fortuna oculta en el extranjero la hereden las hermanas del Jefe del Estado".

I té tota la raó. Que la pasta amagada continuï en mans dels Borbons, sigui Felip, Elena o Cristina, seria indecent. I fa pinta que seguirà sent així.