Fa un any que la Casa Reial arrossega el segon divorci dins la família. El rei té dues germanes i totes dues han fracassat sorollosament triant els marits. Elena va deixar caure Jaime de Marichalar quan va veure coses estranyes, ictus i cocaïna, segons va recordar Hola, i Cristina ha deixat caure Iñaki. O a l'inrevés: molts opinen que va ser el marit qui va deixar-se veure al País Basc francès ara fa un any amb Ainhoa Armentia per empènyer un divorci que Cristina, ultracatòlica i devota, no li concediria mai. La infanta ha sabut sempre de les infidelitats d'Iñaki, com les va saber tota Espanya durant la instrucció del cas Nóos i es filtraven mails d'Iñaki citant-se amb les seves amants. Cristina, devota, perdonava fins que la foto d'Iñaki abraçat a una altra va impedir-li seguir casada. Fins ara, que segueix casada. Separats però no divorciats, per què? Dues raons, la pensió i Irene.
Irene Urdangarin és l'única dels quatre fills de la parella que és tècnicament menor d'edat. Té 17 anys, molt crescuda, alta, elegant, catalana i sofisticada, resident a Ginebra, però fins el 6 de juny no serà adulta. I aquest tecnicisme obliga un acord de divorci a passar pel filtre judicial. Com s'acaba de veure amb Shakira i Piqué, cal un acord ratificat als tribunals quan hi ha fills menors d'edat. I la infanta no vol que els termes de l'acord de divorci es coneguin. Solució: esperar al 6 de juny per signar els papers ja sense la nosa d'haver de decidir qui es queda la custòdia d'Irene, que ja serà adulta aquest estiu. Ho diu el sentit comú, els advocats i ho recull Silvia Taulés a Vanitatis. Un digital que sap molt de la fortuna d'Iñaki Urdangarin. La que va acumular entabanant empreses i polítics amb Noos. I la que ha exigit pel seu silenci: una pensió compensatòria a Cristina.
Per llei, tot matrimoni on la ruptura suposi un desequilibri econòmic a un dels membres respecte la seva situació durant el matrimoni, ha de ser compensat. Per simplificar, el cònjuge ric ha de passar una pensió al cònjuge pobre. I en el cas Borbó, és Cristina qui ha de pagar cada mes a Iñaki. Per llei i per assegurar-se el seu silenci. I Vanitatis diu que la solució la té l'amo de la clau de la caixa: Joan Carles: "Juan Carlos I llamó a su hija, habló con ella muchas veces y finalmente, cuando se encontraron en agosto, la situación estaba al límite. El rey expatriado ayudó a la Infanta a ordenar su situación financiera para que su exmarido no se viera en condiciones penosas". Un eufemisme per dir que l'emèrit va obrir la cartera i va pagar pel silenci d'Iñaki.
Negre sobre blanc: "La finalidad del acuerdo de separación ha ido siempre dirigida a satisfacer a Urdangarin y evitar que hablara de la situación porque toda la información negativa que rodea a la familia real, es decir, Felipe y Letizia, les puede perjudicar. Y, en consecuencia, puede reducir las posibilidades de que el rey Juan Carlos vuelva a España". Joan Carles paga per poder tornar. Ho revela un mitjà monàrquic com Vanitatis, i un altre encara més monàrquic, el diari ABC, va publicar quin és el preu del silenci d'Iñaki Urdangarin: 5 mil euros cada mes. Pot semblar una xifra escandalosa però en famílies adinerades com els Borbons no és una xifra desorbitada. Amb això Iñaki viu bé, la infanta no paga res i Joan Carles, que és qui paga, obté el que vol: pau per tornar. Si Iñaki parla a qui ensorrarà és a Joan Carles. Per 60 mil euros l'any, el silenci de l'anyell.