Irene Urdangarin està a punt de fer 19 anys totalment desfermada. L'any sabàtic a Madrid, amb una estada fent de cooperant 'pija' a Cambodja, no ha provocat el canvi que la seva mare Cristina n'esperava. La infanta, amb l'ai al cor permanentment per la idealització de la seva cosina Victoria Federica, ha intentat fer de poli bueno, donant-li peixet i permetent-li deixar-ho tot sota la promesa que se centraria en el seu futur. Concretament, recuperar els estudis que va enviar a fer punyetes ara fa un any, i deixar-se de somiar amb Instagrams, catifes vermelles, exhibicionisme i vides hedonistes. Li manquen tres mesos per posar-se a fer alguna cosa de profit, amb Londres sonant amb força, però res de concret. En canvi, hi ha certeses irrebatibles. I irriten la seva mare.
La principal, que la nena té xicot. El primer de la seva vida adulta, el primer amor. Deien que l'emparellament amb Juan Urquijo, flamant cunyat de 26 anys de l'alcalde de Madrid, també va ser cosa de la Vic, però altres veus apunten directament als germans Juan Valentín i Pablo. Tots els cosins Borbons tenen relació amb Urquijo, i el motiu és senzill, alhora que vergonyós per a la Cristina: que en Juan també té la seva sang. Vaja, que és de la família, un altre cosí. L'endogàmia royal es torna a reproduir en aquesta dinastia, quina sorpresa. Però clar, si els joves han mamat això a casa, per què no haurien de repetir-ho? La Irene, pel que sembla, està disposada a desafiar-la.
El romanç ja dura uns quants mesos, i només la marxa de la filla petita d'Iñaki Urdangarin al Sud-est asiàtic ha interromput el contacte físic. I diem físic perquè d'altres tipus n'hi ha hagut: el dia del casament de José Luis Martínez-Almeida, amb tota la borbonada al convit, la parella va passar una bona estona al telèfon compartint enyorança i mantenint viva la flama de cara a la retrobada. Una que crema i cremarà durant els pròxims mesos, amb la Irene entrant i sortint de Zarzuela quan i com vol per gaudir de l'amor prohibit abans de la possible separació i, com apunta el '¡Hola!', abraçar l'ayusisme: Madrid, terrasses, bon temps, libertaz. Vaja. Com la cosineta, un altre cop.
La revista de la salutació, malson de Cristina en esprémer la relació que hagués volgut amagar, fa una glossa ensucradíssima dels pròxims mesos d'Irene a la capital d'Espanya, d'on no la treus ni amb aigua calenta. Se suposa que ha de rematar el tema de treure's el carnet de conduir, el més complicat de la història de la humanitat. La "gran estudiante" dropeja: ha necessitat (si és que l'aprova, que no està clar) un any per a assolir una meta tan trivial. Després vindrà el tema de la carrera a Londres, ciutat que valora per privacitat i "por el sistema educativo". La seva intenció és fer "eventos hospitality’ -turismo y hotelería-, marketing y relaciones públicas". Si no acaba tancant discoteques com la Vic i el Froilán (aquest és més d'afters xungos), ja en tindran prou. El gran objectiu, allunyar-la de Madrid. Tots es perden allà.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!