L'estiu passat, Irene Urdangarin va intentar ingressar en una prestigiosa universitat suïssa de Lausana per estudiar hostaleria, una meta que finalment no va poder assolir. Les complicacions que va enfrontar durant el Batxillerat, sumades a les tensions familiars després del divorci dels seus pares, van fer difícil que aconseguís superar les proves d'accés a l'Escola Internacional de Ginebra (Ecolint), un centre educatiu de renom que exigeix alts estàndards.
En no poder matricular-se, va decidir prendre un any sabàtic. Va passar bona part d'aquest temps a la Zarzuela, amb totes les despeses cobertes, sense exigències d'estudi o feina. La seva única ocupació va ser un breu període de voluntariat a Cambodja, una activitat que, segons el seu entorn, va ser merament anecdòtica i no va reflectir un canvi en la seva actitud cap al treball o l'estudi.
Irene Urdangarin torna a estudiar, encara que no li fa falta
Ara, després d'aquest temps de descans i sota la pressió dels seus pares, Irene ha fet un gir i s'ha traslladat al Regne Unit per reprendre els seus estudis. S'ha inscrit a Oxford Brookes University, una institució acadèmica de reconegut prestigi al campus d'Headington, ubicat a l'est d'Oxford. Aquest nou pas no és precisament econòmic, ja que estudiar en un centre com aquest implica despeses elevades.
Tanmateix, això no és un problema per a Irene: compta amb un sòlid suport financer per part de la seva mare, la infanta Cristina, i el seu avi Joan Carles I, que ha finançat molts dels "capricis" dels seus nets, encara que, notablement, ha mantingut Elionor i Sofia al marge, a causa de les preferències de la reina Letícia de distanciar les seves filles de les finances dubtoses de l'emèrit.
Irene Urdangarin té la vida solucionada
A més, Irene té comptes a Suïssa que sumen un capital important, una suma que aparentment va ser transferida a nom de cadascun dels nets del rei Joan Carles I, a excepció de les filles de Felip VI. Aquests fons, administrats amb discreció en el context bancari suís, asseguren que Irene tingui una independència econòmica considerable.
Gràcies a aquest suport, la pressió de treballar o estudiar per mantenir un bon nivell de vida és pràcticament nul·la. Aquest suport monetari no només li proporciona un "matalàs" financer, sinó que també explica, segons algunes fonts properes a la família, la falta de motivació d'Irene cap a projectes personals o metes acadèmiques, ja que la seva estabilitat econòmica està assegurada.