La salut del rei Carles III d'Anglaterra ha empitjorat dràsticament en els últims mesos, la qual cosa ha generat gran preocupació en la família reial i en el públic en general. Amb la condició del monarca deteriorant-se ràpidament, diversos mitjans de comunicació han començat a especular sobre el temps que li queda de vida. Encara que no s'ha confirmat el tipus exacte de càncer que pateix, algunes fonts apunten a un diagnòstic similar al de la seva mare, la reina Isabel II, qui també va tenir una malaltia terminal que li va segar la vida el 2022.
Malgrat els esforços per mantenir el seu estat de salut en privat, alguns detalls han sortit a la llum, incloent-hi la possible relació de Carles III amb el mateix tipus de càncer que va afectar la seva mare: un càncer de medul·la òssia, una malaltia rara i summament dolorosa.
Pilar Eyre compara l'aguant de Carles III amb el d'Isabel II
Pilar Eyre al seu canal de YouTube, ha reflexionat sobre la tristesa que ha envoltat la salut del monarca, i també del sofriment que Isabel II va patir fins al dia de la seva mort, així com el de Jordi VI, que també va patir un càncer. Segons la periodista, el fet que Carles III s'hagi mantingut al peu del canó i continuï complint els seus compromisos oficials malgrat la seva condició, recorda el comportament d'Isabel II durant els últims anys de la seva vida.
"Em van commoure les llàgrimes de Carles III a Auschwitz i això em va fer reflexionar sobre el seu estat de salut. Hi ha rumors que l'estat de salut de Carles III no és bo, no va cap endavant, la seva malaltia no està en remissió com la de la seva nora, i està fent esforços sobrehumans per aguantar al peu del timó fins a l'últim moment. No és un comportament anòmal en els reis anglesos. La seva mare, la reina Isabel II es va morir als 96 anys. Al seu certificat mèdic va posar que havia mort "old age", és a dir, de vellesa, i això ens ho hem cregut durant molt temps, ens semblava natural. Però han hagut de sortir les memòries de Boris Johnson, que va ser el seu primer ministre i també un íntim amic del duc d'Edimburg, en les quals explicava que el que li passava a la reina Isabel és que tenia un càncer de medul·la òssia des de feia dos anys, i que els seus dos últims anys de vida havien estat un autèntic infern. El càncer de medul·la òssia és un càncer molt rar, molt dolorós. Sobretot en la part baixa de la pelvis. No podia mantenir-se en cap postura durant més de dos minuts. Estava gairebé cega, l'havia afectat a la vista. Havia de portar guants perquè tenia les mans morades de tots els degotadors i les injeccions que li donaven. Dos dies abans de morir va rebre encara la seva primera ministra i ella ho va explicar: "Estava totalment malalta, no podia ni sostenir la tassa de te. Tanmateix, es va entossudir a posar-se dempeus, somriure i posar amb mi per a les fotografies". Aquest sentit del deure tan brutal que va tenir la reina Isabel va fer que ningú no sospités que estava malalta. Dos mesos abans de morir amb uns dolors espantosos encara va aparèixer al palau de Buckingham per saludar els seus súbdits, atenia audiències i a gent, es fotografiava, i intentava somriure, quan en realitat les seves nits eren un infern. No podien donar-li gaires calmants tampoc perquè era una figura pública i no podia estar atordida. No sabia com fer per sobreviure dia a dia perquè era un autèntic calvari', compta la periodista.
S'especula que el càncer de Carles III és hereditari
Com dèiem, part de la premsa especula amb si Carles podria patir el mateix càncer, així com la malaltia seria una cosa hereditària en la família reial britànica. En aquest sentit, Pilar Eyre també fa referència al fet que Jordi VI, pare de la reina Isabel II i avi de Carles III, al qual li van diagnosticar un càncer de pulmó molt avançat, i que durant els seus cinc últims mesos estava "morint-se a raig" sense que els seus súbdits se n'adonessin. "No podia aguantar-se dempeus ni podia ajeure's, tenia dolors constants, tossia contínuament. Diuen que li donaven cocaïna i amfetamina perquè es mantinguessin dempeus. I tot això mentre els mitjans van publicar que Jordi VI va morir plàcidament".