Joan Carles se'n va. La seva carta de comiat només vol dir dues coses: deixarà de tenir actes a l'agenda de Casa Reial i deixarà de tenir assignació de diners públics a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat. La resta tot queda igual: la fortuna acumulada per l'emèrit guardada al banc de la nacionalitat que sigui i ell fent actes públics, que no oficials, als toros, a la primera comunió de les netes o a funerals de coetanis com Rubalcaba. O Peñafiel. El més veterà dels cronistes reials s'ha acomiadat de Joan Carles amb una columna punyent al diari El Mundo que deixa fatal no l'emèrit sinó els actuals reis, Felip i Letícia, els instigadors d'aquella abdicació per set de poder.
Peñafiel es llepa la ferida original: voldria haver mort sense veure Letícia regnar. El periodista va aconsellar a Joan Carles "Nunca abdiques" i insinua que el fill i la jove van pressionar-lo perquè deixés pas. A qui beneficiava l'abdicació? a Felip i la seva dona. D'aquell juny de fa 5 anys Peñafiel destaca un fet desconegut: "Fue uno de los días más tristes de la vida del Soberano. Tanto que el documento de la abdicación que acababa de rubricar con su firma nadie se molestó en recoger. Y allí se quedaba sobre la mesa hasta que la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, se dio cuenta de ello. Es la primera vez que lo cuento".
Un document històric en el senti literal de la Història d'Espanya que ningú volia ni de record. Soraya el deu tenir encara al bolso. Peñafiel deixa clar que la Família Reial estava pletòrica d'haver-se tret de sobre un mort. "Después, vino la embarazosa comparecencia de toda la Familia Real en la balconada del Palacio Real donde todos le llenaron de los besos que nunca le habían dado". Com una cançó de Sabina, els petons amargs que mai va rebre el rei i la sensació de perdedor. Qui ha guanyat? "Doña Sofía, porque se encuentra en el mejor camino para recuperar el cariño de su marido. Letizia, porque nunca ha sentido por su suegro la menor simpatía. Y Felipe, porque ya puede sentirse Rey total sin la sombra del Rey padre".
Felip ha assenyalat el camí de sortida al seu pare. La carta de comiat és l'última farsa, està escrita no pel rei pare al seu fill sinó pels serveis de Protocol de Zarzuela. El pacte és clar: l'Estat no incomodarà l'emèrit amb molestes compareixences a la justícia per declarar sobre la seva fortuna, d'on surt i si va cometre evasió fiscal, i a canvi l'emèrit calla. Joan Carles signa el document i fa un pas al costat. Peñafiel és l'únic que el plora. I Felip i Letícia obren una ampolla de Vega Sicilia del celler amb sorra de l'Índic que hi ha al soterrani de Zarzuela. La Corona sempre guanya.