El tennista Rafael Nadal fa despertar passions de tota mena. Les esportives no tenen cap mena de discussió: és un jugador de llegenda. La resta és una altra història. El manacorí, monàrquic i espanyolista de pro, és un ídol d'aquesta parròquia. Unes característiques que provoquen repulsió per a molts d'altres, però ja saben que això no es pot dir gaire alt, perquè et pengen d'un arbre com a un proscrit i un heretge. Aquests dies ho hem vist amb escreix, arran de la victòria a la final de l'Open d'Austràlia. Un exemple: sembla meravellós que l'exèrcit espanyol faci tuits felicitant-lo i destacant el seu patriotisme, mentre que d'altres han de dimitir dels seus càrrecs per un missatge emparat en la llibertat d'expressió, però que no li agrada a una empresa d'assegurances on hi "treballa" la infanta Elena a raó de 180.000€ anuals. Coses que passen.

La Casa Reial espanyola és la presidenta del club de fans del tennista, començant pel patriarca fugit Joan Carles I. Tenen un vincle tan estret que va estar a punt de contagiar-lo de coronavirus a Abu Dhabi a finals de 2021. El Borbó ha seguit de prop la carrera triomfal d'en Rafa des dels seus inicis, quan guanyava el seu primer Roland Garros l'any 2005. Aquell 5 de juny és una data que Nadal mai no oblidarà, però per molt que el cronista reial Jaime Peñafiel s'esforci, ni el món ni l'univers no es van aturar. Passaven d'altres coses, i de ben importants. També a la Corona: aquell dia la infanta Cristina, avui enmig de l'escàndol de faldilles del seu encara marit Iñaki Urdangarin, donava a llum a la seva quarta criatura a la clínica Teknon de Barcelona: l'única nena, la Irene​, que actualment viu amb ella a Suïssa. Què té a veure Peñafiel i Nadal amb aquest naixement? Ens ho explica el veterà columnista en un article a 'La Otra Crónica' amb aroma a vendetta. 

El primer Roland Garros de Rafa Nadal, un 5 de junt del 2005 / Eurosport

La reina Sofía amb Irene Urdangarin, nascuda un 5 de juny de 2005 a Barcelona / GTRES

Ja saben que en Jaime Peñafiel és el 'joancarlista' més aferrissat de la galàxia. El considera un ídol, un germà i una pobra víctima de tres membres il·lustres de la família. Un, en Felip, el fill que l'ha fet fora d'Espanya. Dos, la Letícia, font i origen de tots els mals de la institució. I tres, la reina emèrita, per a la que sempre té un retret i una ganivetada més. A la Sofía sempre li retreu el mateix: ha estat una covarda per no haver-se divorciat. Si va acceptar infidelitats i humiliacions per mantenir el seu estatus, doncs a callar, a acceptar el seu rol i a ajudar el seu home en les seves hores més baixes i fosques. Cosa que la grega no ha fet, i per això és dolenta, dolentíssima. Per arribar a aquesta conclusió Peñafiel té moltes vies i molta memòria, com acaba de demostrar recordant aquella final de Roland Garros en la que Joan Carles i la seva dona van volar a París per fer costat al jove tennista de 19 anys cridat a ser un heroi nacional. Tot anava bé aquella tarda, però de cop i volta, el desastre, la vergonya, l'horror. La consort Sofía va fer alguna cosa "impropia de una reina y de una señora". Paraules molt dures, sí.

Joan Carles i Sofía al tennis / Europa Press

Jaime Peñafiel / GTRES

Mentre Nadal lluitava cada punt, el mòbil de la reina va començar a sonar. Era Iñaki Urdangarin, anunciant l'arribada de la nena Irene. La Sofía es va aixecar de la cadira a la llotja i, sense avisar ningú, va abandonar la localitat per parlar amb el gendre. Un acte "grosero", diu l'escriptor, i que deixava al pobre Joan Carles estabornit, desconcertat, més sol que un mussol. S'ha de tenir valor, després de totes les vegades que el Borbó ha abandonat la seva senyora per ocupar-se d'altres treballets, però vaja. El cas és la reina va deixar de ser-ho per complir com àvia, quelcom imperdonable segons els seu parer. Li posa tota mena d'adjectius, "imperdonable", "espantada", "falta de profesionalidad", "injustificado". I el que és pitjor: denuncia que va volar a Barcelona sola en l'avió de les Forces Aèries que els havia traslladat a la capital de França, una nau que va haver de tornar més tard per recollir Joan Carles. Dramàtic, és clar. Tot per conèixer aquella "niña rubia y gordita" que estava, sortosament, perfectament de salut, igual que la mare Cristina. 

Rafa Nadal amb Joan Carles i Sofía / Europa Press

Gravíssim, oi i tant. Tan greu com humà. Embolica que fa fort, Jaime.