Jaime Peñafiel revela la malaltia oculta i incurable d'Elionor: aquest n'és el nom

Jaime Peñafiel fa mesos que viu ocult en les pàgines d'un tabloide ultra, el d'Eduardo Inda, fent un article setmanal que passa sense pena ni glòria. Des que va ser acomiadat del diari El Mundo per revelar que Letícia i Jaime del Burgo van ser amants. El més ridícul de la història és que el cronista reial ha fitxat per un diari que tampoc no li deixa abordar l'escàndol Del Burgo, que l'ha silenciat durant 7 mesos. Peñafiel ha sortit del foc per caure a les brases. Mut i a la gàbia d'or. La seva molt ben remunerada columna serveix per passar comptes amb el passat. A l'última recull la notícia segons la qual Elionor no és tan bona alumna a l'Acadèmia Militar i els companys revelen un secret ocult: Elionor va adormida a classe. Un tret que passaria desapercebut si no fos perquè Peñafiel li posa nom a aquesta malaltia heretada de Felip: narcolèpsia.

Escriu Peñafiel a OK Diario: "Felipe con dieciséis años er un niño mal criado, flojo en sus estudios, con faltas de asistencia y puntualidad en sus obligaciones escolares, déspota y con un gran problema añadido: el sueño. Estaba pasando una mala racha, un mal momento, quizá como consecuencia de su crecimiento, de su pubertad, lo que provocaba cierta vagancia, somnolencia y falta de interés en general. Se quedaba dormido hasta de pie. Sobre las siete y media de la mañana, la primera labor era despertarle de su habitualmente pesado sueño con toda clase de artimañas. Si le impartían clases sentado, Felipe se dormía. De modo que recomendó asistiera a las clases de pie, aunque sin apoyarse, porque, de lo contrario, también se dormía. Me extraña que el equipo médico de la Casa Real no se ocupara de estos episodios del sueño, que podría deberse a un trastorno llamado narcolepsia, un sueño sin previo aviso que suele manifestarse, estés donde estés y en cualquier lugar".

És una malaltia que no té cura, hi ha tractaments experimentals que milloren la vida quotidiana dels narcolèptics, però no es cura. No poden tenir feines de risc, com conductors o policies, però res no impedeix que siguin reis. Treballen poc i sempre protegits. Una mostra molt clara és que no existeix una sola fotografia d'Elionor amb els ulls tancats, badallant, esternudant o mocant-se. Però li passa com al seu pare: es clapa. Queda clar que no la incapacita per regnar. L'altra malaltia hereditària, la manca de diverses peces dentals, l'ha corregit amb ortodòncia, dents de mentida i blanquejaments. Però la narcolèpsia només té una solució: dissimular. Zarzuela no pateix, ja sap que Elionor, com tos la Família Reial, el primer que ha après no és a muntar una arma, a rebre una genuflexió o a saludar. El primer que han après tots els Borbons és a fingir.