Un dels problemes que té Espanya amb la Casa Reial no s'explica mai: l'endogàmia. No que els reis es preocupin només d'ells mateixos (que també). Endogàmia en sentit mèdic, genètic: familiars que es casen entre ells i tenen fills amb els gens barrejats de la mateixa sang. Un perill amb conseqüències per la salut. Peñafiel va explicar com Joan Carles va fer que la Constitució fos masclista en la successió a la Corona per evitar que la filla gran fos reina: el rei dubtava de les 'condicions intel·lectuals' d'Elena per regnar.
GTRES
Peñafiel vol saber si la primera en la línia successòria, la princesa Elionor, tindrà problemes "intel·lectuals" com els que atribueix a la seva tia Elena. Una pregunta que tota Espanya es fa però mai no es formula. En una ocasió el diari El Mundo va preguntar a la biògrafa d'Elionor per la suposada discapacitat de la nena: "Qué le dice a aquellas personas que aseguran que Leonor tiene algún tipo de discapacidad y esta es una de las razones del ocultamiento excesivo en el que vive". Resposta: "No es la presunta discapacidad la causa del ocultamiento sino que el ocultamiento agranda y convierte en verosímil el rumor de la discapacidad. No hay ninguna constancia acerca de ello en el caso de la princesa, al contrario, la Casa lo desmiente de manera oficiosa".
GTRES
Peñafiel, al digital LOC, cita un conegut genetista. Escriu el cronista reial que Elionor se salva de problemes genètics gràcies a Letícia: "Afortunadamente y gracias a la llegada a la Familia Real de una plebeya y nieta de un taxista como Letizia Ortiz, Leonor tiene una consaguinidad cero. Tal cosa no se daba entre los Borbones por culpa de la endogamia entre familiares. Afortunadamente, algunas reinas y princesas regeneraron la sangre a través de la vagina con intercambios sexuales ajenos a la estirpe". És a dir, qui ha salvat la Corona de patir una discapacitat intel·lectual més severa és que les dones de la família han practicat sexe fora del matrimoni i això ha netejat els gens d'endogàmia.
GTRES
Algunes reines van buscar fora el que no tenien dins. El cronista cita Maria Lluïsa de Parma i Isabel II "muy apasionada ella, tenia furor uterino y la casaron con su primo hermano Francisco conocido como Paquita". Peñafiel insinua que el cosí i marit de la reina era homosexual i els fills van ser d'algú altre: "De quiénes eran los hijos que tuvo, es otra historia. Ninguno de su padre oficial, of course". Peñafiel no gosa dir si Letícia és entre les seves predecessores que van haver de cometre adulteri perl fet de tenir marits reis gays.